Mig centenar de persones recorden a Banyoles l’Operació Garzón

Mig centenar de persones s’han congregat aquest dissabte a Banyoles per rebutjar l’Operació Garzón, coincidint amb el seu trentè aniversari.

El 1992, en el context dels jocs olímpics i per ordre de l’Audiència Nacional, 45 persones vinculades al moviment independentista català van ser detingudes per presumpta vinculació amb l’organització Terra Lliure i els hi van aplicar la llei antiterrorista. La majoria de detinguts van ser víctimes de tortures per part dels cossos policials de l’Estat.  

Trenta anys després, un dels detinguts en la batuda contra l’independentisme del jutge Baltasar Garzón, Ramón Piqué, ha alertat que ara “la repressió contra l’independentisme s’ha multiplicat exponencialment”, ja que en l’actualitat hi ha “més de 4.000 persones amb processos oberts”.

Piqué ha reconegut que amb comparació amb fa trenta anys han canviat són les “formes”. “Ara, la repressió no presenta aquella brutalitat que vam conèixer en forma de tortura, però s’aplica de manera prioritària a l’hora de resoldre conflictes polítics i socials”, ha advertit.

Carla Costa, de la CUP Girona, a qui demanen 2,5 anys de presó per les manifestacions posteriors a la sentència de l’1-O i més de 32.000 euros de multa pels desperfectes a la via del tren, ha opinat que l’actual procés judicial contra independentistes i el de fa 30 anys “són contextos diferents”. Però creu que posar en comú les defenses i poder compartir espai “dona força” igual que ho fa “rebre el suport col·lectiu de la gent”.

A l’acte, organitzat entre la CUP i Alerta Solidària, també hi ha participat el portaveu d’Alerta Solidària, Martí Majoral, l’advocat Benet Salellas i la periodista Sònia Bagudanch, que ha moderat la conversa. Els quatre ponents han aprofitat l’acte per rebutjar la reforma de sedició, que consideren que “no és beneficiosa per l’independentisme de base”. En aquesta línia, han recordat que dilluns hi ha convocada una concentració a la plaça del Vi de Girona per mostrar el rebuig.

Operació Garzón

Les detencions de l’Operació Garzón es van produir en diferents punts de la geografia catalana el 1992, tres d’elles a Banyoles. El 1995, 25 dels detinguts van ser jutjats i, d’aquests, 18 van ser condemnats a presó. Posteriorment, 17 dels detinguts van engegar un procés judicial que va acabar al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), que el 2004 va condemnar a l’Estat Espanyol per haver-se negat a investigar les denúncies de tortures.

El sobrenom de l’operació fa referència a l’aleshores jutge de l’Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón, que va dirigir la instrucció. Piqué ha denunciat avui que el magistrat “no va fer cas” després que se li comuniqués que els detinguts havien estat sotmesos a tortures quan eren detinguts a Madrid. L’activista ha afirmat que “hi ha un abans i un després de ser sotmès a una tortura”, però es manté ferm en la lluita independentista perquè “Catalunya és una nació ocupada i d’aquí ve la lògica del conflicte”.