L’Estat manté el golf de Roses com a zona prioritària per a l’eòlica marina i exclou part de les Balears i d’Andalusia

L’Estat manté el golf de Roses com a zona “amb alt potencial” per al desenvolupament de l’eòlica marina i n’exclou part de les Balears i d’Andalusia per les afectacions que tenia. El BOE ha publicat aquest divendres la declaració ambiental estratègica dels Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM), l’avantsala per a la seva aprovació prevista per abans de finals d’any via reial decret. El document també inclou altres modificacions respecte de l’esborrany de POEM i que afecten també la demarcació marina nord atlàntica, la de les Canàries i la de l’Estret. La de l’Alt de l’Empordà es l’única zona de Catalunya on l’Estat veu viable tirar endavant parcs eòlics marins. A hores d’ara, ja s’han presentat sis projectes per posar-hi molins.

Pas endavant de l'Estat perquè el document que ha de planificar l'eòlica marina al país sigui una realitat. Després de mesos de consultes i al·legacions dels diferents sectors implicats, el BOE ha publicat aquest divendres la declaració ambiental estratègia dels POEM. 

A la pràctica, es tracta de l'avantsala de l'aprovació del pla que es preveia per abans de finals d'any. Els plans han de ser els instruments de l'Estat per ordenar l'espai marítim de cadascuna de les cinc zones (anomenades 'demarcacions marines') d'Espanya. Es tracta de les que abracen la costa atlàntica (nord atlàntica i sud atlàntica), la de les Canàries, la de l'estret de Gibraltar i la llevantino-balear. 

L'esborrany de POEM preveia que la llevantino-balear comptaria amb tres zones prioritàries per a la implantació de l'eòlica marina (anomenades LEBA) a les Balears, una a Cabo de Gata (LEBA 1) i una altra, la única de tot Catalunya, a la zona del golf de Roses, el cap de Creus i la Badia de Pals, anomenada LEBA 2. 

La planificació estatal ha posat en peu de guerra els detractors. Fa poques setmanes, fins i tot, un grup d'alcaldes es van reunir amb representants del Ministeri per a la Transició per intentar aturar-ho però, finalment, l'Estat ha avançat la proposta que té sobre la taula. 

La declaració ambiental estratègica detalla quines són les modificacions que preveu fer l'Estat respecte de l'esborrany inicial. La previsió és que el document definitiu s'aprovi abans de finals d'any via reial decret. En relació a la zona llevantino-balear, la que inclou Catalunya, s'elimina només la LEBA 1 que afectava Cabo de Gata i la LEBA 5, una de les tres que planaven sobre les Balears. I ho fa per "minimitzar la interacció de l'arrossegament". 

En el cas de la LEBA 5, a més, constata una "possible afectació sobre la pardela balear", un ocell que habita al Mediterrani i a l'Atlàntic. No cita, en canvi, les altres dues zones previstes a les Balears ni la LEBA 2, la que afecta de ple el golf de Roses. Per tant, es dona per vàlida la resta d'espais prioritaris –ara qualificades com a zones amb alt potencial per a la energia eòlica- previstos a l'esborrany de POEM. 

D'altra banda, el document també fa altres modificacions a la zona que afecta la costa Atlàntica, amb la reducció d'alguns dels espais previstos i l'acostament a la costa d'altres per "minimitzar la interacció amb les arts de pesca d'arrossegament, palangre i tresmall". Pel que fa a l'àrea de l'Estat de Gibraltar, elimina la zona anomenada ESAL 1 (Estret) i redueix la ESAL 4 (ara anomenada ESAL 2, fusionada amb l'antiga ESAL3), els altres espais que afectaven a la costa d'Andalusia. En aquest cas, també al·lega la voluntat de minimitzar la interacció amb la pesca d'arrossegament. A les Canàries, en canvi, fusiona zones i elimina la prevista a Gran Canàries per "interacció amb el medi ambient i el turisme". 

Fruit del procés de consulta pública i de l'anàlisi de les al·legacions fetes, la Direcció General de la Costa i el Mar introdueix els canvis en les zonificacions previstes inicialment i també fixa nous criteris i mesures per millorar-ho. Entre elles, estableix que en cas que una zona d'alt potencial per a l'eòlica marina se solapi amb una zona d'ús prioritari per a la protecció de la biodiversitat, s'hauran d'analitzar les "repercussions" sobre els espais protegits afectats. 

En relació a això, el document remarca que la Subdirecció General de Biodiversitat Terrestre i Marina considera que la zonificació prevista "no tindrà una afectació negativa sobre els valors naturals objecte de conservació dels espais de la Xarxa Natural 2000", que són de la seva competència. Sempre, afegeixen, que "es respectin les condicions, incloses a les determinacions de la resolució". 

El document també estableix que caldrà realitzar un estudi acústic a la zona per fer un seguiment ambiental dels parcs eòlics i que es "procurarà" que els projectes que es duguin a terme a les zones previstes tinguin el "menor impacte visual possible des de terra, tant des d'espais protegits com de zones turístiques o residencials molt consolidades, així com els béns d'interès cultural (BIC) ubicats al litoral.

D'altra banda, remarca que a les zones on es constati una interacció rellevant amb calats de pesca, inclosa l'artesanal, es "proposaran opcions que minimitzin l'impacte". 

Pel que fa a les instal·lacions relaciones amb la experimentació d'infraestructures d'aprofitament d'energies renovables marines, diu que s'hauran d'ubicar "preferentment" a les zones considerades d'alt potencial per l'I+D+I. Tot i això, no exclou que es puguin ubicar en d'altres punts sempre que segueixin la tramitació i s'ajustin a les dimensions permeses. Segons document inicial, aquestes zones s'ubiquen a les Canàries i a la costa atlàntica nord. 

El document també fixa que els usos i activitats properes a les zones previstes per a la instal·lació de projectes d'eòlica, hauran de facilitar el pas de vies d'evacuació d'electricitat que sigui necessària per desplegar i connectar l'explotació marina a terra. En aquest sentit, alerta que, en cas d'informar negativament durant la tramitació, s'haurà de justicier i el promotor haurà d'aportar una alternativa viable. 

D'altra banda, el document revela que, en el tràmit de consultes, França va identificar la zona prevista al golf de Roses com a "susceptible d'ocasionar efectes adversos" transfronterers. En aquest sentit, va demanar que se l'informés i consultessin els diferents procediments. A més, i per garantir la "coherència" de la planificació a escala de la conca mediterrània, "considera prioritari l'estudi de l'impacte acumulatiu dels projectes d'eòlica flotants al golf de Lleó, i més tenint en compte els espais de la Xarxa Natural 2000 dedicats a aus i mamífers marins, propers als dos països". 

En aquests moments, hi ha sis parcs eòlics projectats al golf de Roses. El primer –i el que té els tràmits més avançats- és el Parc Tramuntana, que preveu 35 aerogeneradors amb 500 MW de potència a uns 24 km de la badia de Roses. Els seus promotors, BlueFloat Energy i SENER, han obert també la porta de fer una prova pilot prèvia amb només tres aerogeneradors i 50 MW d'energia. 

Hi ha tres projectes més en fase de consultes prèvies. Una filial d'Iberdrola hi projecta l'anomenat parc Gavina també amb 500 MW de potència i l'enginyeria basca Saitec en preveu un tercer, amb només cinc aerogeneradors i una potència de 50 MW.

El molins, batejats amb el nom Medfloat Pilot Parc, se situarien a uns 15 quilòmetres del Cap de Creus i produirien l'energia equivalent al consum anual de 50.000 llars. Es tractaria d'un projecte pilot amb una tecnologia desenvolupada per la mateixa companyia (SATH) i de la qual ja se n'està fent una altra prova al port de Bilbao.

Una societat del grup Cobra, Instal·lacions i Serveis Moscardo III, projecta un altre parc eòlic marí a les comarques gironines. Es tracta de 'Catwind' i seria el més gran dels que s'han plantejat fins ara amb una potència de 1.200 MW. El projecte va entrar a Ministeri per a la Transició Ecològica a mitjans de juny. 

Els dos últims que han entrat al Ministeri han estat els que proposen Ferrovial i Capital Energy Offshore. El de Capital Energy rep el nom de 'L'Empordà' i preveu 34 molins amb una potència total de 510 MW. El projecte, que es va presentar a mitjans d'octubre, es troba tot just a la fase de consultes prèvies. L'altre, promogut per Ferrovial, s'anomena 'Creus' i també contempla la instal·lació de 34 molins amb 510 MW de potència total.