Uns programes educatius prevenen les addiccions entre els joves

Una prova pilot a alumnes de secundària duta a terme en dos centres educatius de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha demostrat que la introducció de programes educatius a les aules prevé addiccions a videojocs i jocs d’apostes.

La prova pilot duta a terme pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) també permet sensibilitzar a adolescents i professorat sobre els riscos d’aquestes activitats d’oci.

El material que s’ha posat a prova en aquesta prova pilot, realitzada als centres educatius Escola Virolai i Institut Bellvitge, és la unitat didàctica Què et jugues?, dirigida a alumnat de 3r i 4t de l’ESO, segons ha explicat el CAC en un comunicat.

Les diferents activitats, pensades per ser implementades a l’aula, estan programades a partir de les competències de l’àmbit Cultura i Valors Ètics del currículum de secundària.

El CAC ha dissenyat el material didàctic a través del programa eduCAC, en el marc d’un estudi científic de la Unitat de Joc Patològic de l’Hospital de Bellvitge i de l’IDIBELL.

Els alumnes de cada centre s’han dividit en dos grups, un d’experimental i un altre de control, en funció de si han participat en la intervenció a l’aula o no, i tots han respost qüestionaris a l’inici i final de la prova pilot, analitzats per professionals clínics.

Una vegada acabada, la Unitat de Joc Patològic de l’Hospital de Bellvitge ha analitzat les dades per extreure conclusions.

Quant a la unitat didàctica, eduCAC l’ha modificat a partir de les valoracions dels docents participants.

La intervenció a l’aula a través de les activitats de la unitat didàctica eduCAC ha implicat una reducció de la intensitat i la freqüència en l’ús de videojocs, ja que abans del procés un 24% de l’alumnat jugava entre 5 i 7 dies de la setmana, mentre que després tan sol era un 4%. Quant als jocs d’apostes, l’alumnat identifica millor després de la intervenció les conductes de risc i problemàtiques associades.

Moltes vegades s’observa que els joves ho normalitzen a través d’activitats com bingos o pòquer, i no reconeixen aquest tipus de pràctiques dins dels jocs d’atzar. En tots els casos, les dades de l’alumnat són autoreferides, ja que són ells els que consideren si compleixen o no uns criteris, i no es tracta en cap cas d’un diagnòstic clínic.