Conflicte bèl·lic a l’est d’Europa
La Comissió Europea lliura a Ucraïna un nou tram de 500 milions d’ajuda financera
L’executiu comunitari ja ha posat 7.200 milions d’euros a disposició de Kíiv des de l’inici de la guerra
Scholz afirma que Putin es va equivocar en els càlculs i cap dels seus plans s’ha acomplert
La Comissió Europea (CE) ha desemborsat aquest dimecres un nou tram de préstecs per 500 milions d’euros per donar suport financer a Ucraïna. És l’últim pagament d’un paquet global de 5.000 milions d’euros que el bloc comunitari ha lliurat a Kíiv aquest any.
Amb el pagament d’avui, Brussel·les ja ha posat 7.200 milions d’euros a disposició de Kíiv des de l’inici de la guerra, el passat 24 de febrer, a través del programa d’ajuda macrofinancera (MFA, per les seves sigles en anglès), anunciat al maig. L’executiu comunitari explica en un comunicat que es tracta de recursos transferits a les autoritats ucraïneses “en forma de préstecs en condicions molt favorables”, amb períodes de venciment més prolongats i menors interessos que són coberts pel pressupost comunitari.
El lliurament ha tingut lloc després d’una “avaluació favorable de set reformes “estructurals” per reforçar la solidesa i l’estabilitat econòmica d’Ucraïna. La CE destaca que aquestes ajudes han de servir per millorar l’entorn de negocis, enfortir l’Estat de dret i la governança i garantir la seva seguretat energètica.
L’anunci d’aquest nou tram arriba dos dies després de l’acord dels 27 Estats de la Unió Europea (UE) per desbloquejar un paquet d’ajudes a Ucraïna per 18.000 milions d’euros, que es lliuraran al llarg del 2023. La proposta estava paralitzada fins ara pel veto d’Hongria, que ha bloquejat la seva aprovació fins que la resta de països han recorregut a un instrument que ha permès tirar endavant la mesura sense el vistiplau de Budapest.
Finalment, el govern de Víktor Orbán ha aixecat el seu veto i la UE podrà acudir als mercats financers per captar els recursos que transferirà després a Kíiv avalada pel pressupost comunitari.
Brussel·les vol efectuar al gener els primers desemborsaments d’aquest nou paquet d’ajuda a Ucraïna, que necessita entre 3.000 i 5.000 milions d’euros al mes per a les seves necessitats urgents, segons els càlculs de Kíiv.
Scholz afirma que Putin es va equivocar en els seus càlculs
El canceller alemany, Olaf Scholz, ha afirmat aquest dimecres que cap dels plans del president rus, Vladímir Putin, s’ha complert. A parer seu, això reflecteix fins a quin punt va errar en els seus càlculs en pensar que Ucraïna i Occident no serien capaços d’assumir els desafiaments derivats de la guerra.
“Els assumptes del Consell Europeu de demà a Brussel·les reflecteixen la gravetat de la situació a la qual Putin ha abocat al nostre continent, però demostra alguna cosa més (...), demostra com va errar Putin en els seus càlculs”, ha dit Scholz en una declaració de govern davant el Bundestag amb motiu de la cimera de caps d’Estat i de govern de la Unió Europea (UE).
Segons el canceller alemany, el líder rus creia que les seves tropes envairien el país veí en qüestió de dies, que Europa i l’Occident democràtic estaria massa dividit per ajudar eficaçment Ucraïna i que podria acabar amb la solidaritat d’Europa tancant l’aixeta del gas. Però “cap dels plans de Putin s’ha acomplert”, ha constatat.
“Perquè Putin es va equivocar sobre el coratge dels ucraïnesos, sobre Europa, de nosaltres, del caràcter de les nostres democràcies, de la nostra voluntat de resistir als deliris de gran poder i imperialisme”, ha destacat.
La “veritable història” d’aquest “any particularment difícil” que acaba és que “Ucraïna resisteix a l’agressió russa, però nosaltres també hem assumit el repte”, ha afegit el polític socialdemòcrata.
Segons ell, la guerra d’agressió russa contra Ucraïna és “un terrible punt d’inflexió” que afecta en primer lloc els ucraïnesos, però constitueix un “canvi d’era” també per a tot Europa i el món.
Scholz ha assegurat que Occident continuarà donant un suport decidit a Ucraïna a nivell econòmic, humanitari i amb armes el temps que calgui, tant a curt termini, com de cara a la reconstrucció del país, mentre augmenta en paral·lel la pressió de les sancions contra Rússia.
D’altra banda, ha destacat que arran de la guerra tant a Alemanya, com Europa i l’OTAN la política de defensa ha agafat un nou rumb, per tal de reforçar la pròpia seguretat i la dels aliats.
El cap del govern alemany ha destacat el ritme al qual treballa el seu país per garantir-se la independència energètica i ha subratllat que mai abans Europa havia col·laborat tan estretament en qüestions energètiques. “En un altre aspecte més, la guerra de Putin està demostrant ser un accelerador del canvi necessari”, ha dit en al·lusió a les energies renovables, indispensables no només per la crisi climàtica, sinó per evitar una nova dependència d’un sol proveïdor.
La guerra també ha donat “un nou impuls al procés d’ampliació de la UE” amb Ucraïna i Moldàvia –i Geòrgia en un futur–, i als sis Estats dels Balcans Occidentals.
