Educació retreu al Defensor Poble la “desconfiança” sobre les mesures preses en el tema de la llengua
El Departament recorda que ha dut a terme totes les actuacions necessàries per evitar qualsevol perjudici o discriminació als centres educatius
El Departament d’Educació ha recriminat al Defensor del Poble espanyol la seva “desconfiança” sobre les mesures adoptades per la Generalitat en aquest curs a les aules i altres espais dels col·legis per “prevenir l’assetjament o molèsties que poguessin sofrir els alumnes per qüestions vinculades a l’ús de la llengua castellana”.
La secretària general de la conselleria, Patrícia Gomà, ha enviat aquest dimarts una carta a l’adjunta primera del Defensor del Poble, Teresa Jiménez-Becerril, com a resposta a una altra missiva prèvia en la qual aquesta demanava a l’administració catalana “informació completa i actualitzada” sobre les mesures preses.
En la resposta, la secretària recorda que el passat mes d’octubre el Defensor del Poble ja va instar la conselleria a “una especial vigilància per prevenir la pressió social” que, segons el pare de la menor de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar (Maresme) que va exigir més presència del castellà al centre, ha patit o pateix la família i que aquesta pressió “es traslladi o es reflecteixi en l’àmbit escolar”.
Com a resposta específica a aquesta demanda, Educació ha recordat que ja va informar que al centre Turó del Drac, on el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar mesures cautelars i va augmentar fins al 25% el castellà en un aula de P5, “es va mantenir un contacte continu sense constància de cap acció o situació que hagués suposat una alteració de la convivència en el si de la comunitat educativa”.
La secretària ha afegit en la carta a l’adjunta que aquesta informació “també es va traslladar al Síndic de Greuges arran de l’actuació d’ofici que havia iniciat”.
Així mateix, la conselleria ha traslladat la seva “preocupació” perquè de la lectura de la carta del Defensor “es pot inferir una crítica a les mesures i orientacions pedagògiques que el Departament d’Educació duu a terme”.
“Aquesta mesures busquen garantir que, al final de l’etapa obligatòria, tot l’alumnat del sistema educatiu català, qualsevol que sigui la seva llengua d’origen, hagi adquirit una competència plena en català, castellà i, si escau, aranès, que li permeti desenvolupar-se socialment i professionalment”, afegeix la secretària.
Segons Patrícia Gomà, “es tracta d’una exigència recollida en la normativa vigent, però sobretot d’un compromís educatiu amb l’equitat i la igualtat d’oportunitats que el Departament d’Educació ha contret amb el conjunt de la ciutadania catalana, que de forma majoritària va optar per un model educatiu inclusiu i integrador per enfortir el marc de convivència compartit”.
Per això, afirma: “Lamentem especialment les pressuposicions que de la lectura de la seva missiva poden desprendre’s i que, desgraciadament, poden contribuir a exacerbar les actituds i comportaments hostils d’aquells sectors més refractaris al reconeixement o al foment de la diversitat lingüística i cultural i, en definitiva, a la protecció deguda a la llengua catalana”.
En el seu escrit, la conselleria es referma en el seu “compromís amb els valors de respecte a la convivència”, que és “inqüestionable, com es posa de manifest en totes i cadascuna de les actuacions que es duen a terme en l’àmbit curricular, administratiu o formatiu”.
En aquest sentit, Educació indica a l’adjunta al Defensor que és “necessari posar en relleu que proporciona a tots els centres educatius a l’inici de cada curs unes orientacions i instruccions clares i precises per resoldre qualsevol eventualitat relacionada amb la convivència i el clima escolar i que es poden consultar en els documents per a l’organització i gestió dels centres (DOIGC)”.
Segons la secretària, en els DOIGC, que la secretària afegeix de manera sintètica a la carta, “es detallen els protocols i les actuacions que cal seguir davant la possible alteració del marc de convivència i d’afectació dels drets personals de qualsevol dels membres de la comunitat educativa”.
Per tot això, Educació considera que “com a administració pública competent, ha adoptat totes les mesures necessàries per evitar qualsevol perjudici o discriminació que per raons de llengua d’origen, cultura, religió, gènere o orientació sexual pugui ocórrer en el marc d’actuació dels centres educatius”.
El Departament finalitza la missiva posant-se “a disposició” de l’Adjunta al Defensor del Poble per “continuar treballant per al reconeixement de totes les llengües de l’Estat i per la protecció dels drets dels seus parlants, especialment, d’aquelles llengües que, com la catalana, han estat i són sotmeses a un procés de minorització contínua i sistemàtica per retallar els seus àmbits d’ús i abast social”.