ERC proposa un referèndum amb un mínim del 50% de participació
El suport al “sí” a la independència hauria de superar el 55% per començar a negociar
El partit no dona per tancada l’agenda antirepressiva però vol passar a la segona fase de la taula de diàleg
ERC ha fixat les condicions que, a parer del partit, hauria de tenir un referèndum que permeti “negociar” la independència. La proposta de la ponència política aposta perquè amb un mínim de participació del 50%, i del 55% a favor del ’sí’ es pugui “negociar” la independència. A la seu del carrer de Calàbria no donen per tancada “l’agenda antirepressiva”, però el partit d’Oriol Junqueras vol que la taula de diàleg comenci a abordar l’autodeterminació i encetar així la “segona fase” de la negociació. Així, al document que es debatrà i votarà al Congrés Nacional del 28 de gener, el partit detalla com s’imagina el referèndum: amb una “pregunta clara com la de l’1-O”, i on hi pugui votar la població major de 16 anys resident a Catalunya, i la no resident però amb dret a vot a les eleccions al Parlament.
La portaveu republicana, Marta Vilalta, ha subratllat que la desjudicialització “no és una carpeta tancada”, tot i que s’han aconseguit “grans avenços”, com ara la derogació de la sedició, i la reforma de la malversació, a l’espera de com acaba el procés de negociació de les esmenes a Madrid. En aquesta línia, Vilalta considera “evident” que cal treballar en l’altra pota de la resolució del conflicte: l’autodeterminació.
És aquí on ERC posa l’accent en la seva ponència política. La formació de Junqueras i Marta Rovira defensen la via del referèndum com “l’única manera” perquè el resultat del procés sobiranista resulti “efectiu i inclusiu”. A més, des de Calàbria asseveren que és també l’eina “més útil i homologable” per fer possible la independència.
Esquerra recull la proposta de l’Acord de Claredat del president de la Generalitat, Pere Aragonès. El seu partit proposa un referèndum acordat amb l’Estat, que sigui vinculant i compti amb l’aval internacional per, a posteriori, treballar i negociar les condicions en aquest Acord de Claredat.
Dit d’altra manera, ERC vol que el resultat polític de la taula de diàleg i negociació sigui un Acord de Claredat que detalli les condicions perquè el referèndum sigui vinculant i efectiu. I, per fer-ho, el partit s’emmiralla en diversos exemples internacionals, com el Canadà i el Quebec, el Regne Unit i Escòcia, o Montenegro.
Un 55% del ’sí’
La formació de Junqueras i Rovira detalla una proposta que posa damunt la taula perquè es pugui debatre en el si de la societat catalana, i negociar a la taula de diàleg. D’una banda, ERC aposta perquè una eventual victòria de l’opció independentista al referèndum es pugui implementar si es reuneixen dues condicions: que la participació superi el 50%, i que el ’sí’ obtingui almenys el 55% dels vots.
ERC creu que si la meitat de l’electorat participa del referèndum, la votació s’ha de donar per vàlida. El partit agafa aquí l’exemple del referèndum a Montenegro, que va rebre l’aval europeu. La participació a l’1-O del 2017 va ser del 43%. A més, Esquerra troba necessari i imprescindible que l’opció favorable a la independència superi el 55% per poder-ne implementar els resultats.
Si es donen aquestes dues condicions, ERC entén que es podria engegar un “procés de negociació de bona fe” entre la Generalitat i la Moncloa, amb mediació europea i internacional, per tal d’arribar a un “acord” que permeti la creació d’una república catalana independent reconeguda a nivell internacional. Aquí agafa el model del dictamen del Tribunal Suprem del Canadà sobre el referèndum del Quebec.
La ponència política també recull que la pregunta ha de ser “clara com la de l’1-O”. I que hi pugui votar la població major de 16 anys resident a Catalunya, i la no resident amb dret a vot a les eleccions al Parlament. ERC s’emmiralla aquí amb el referèndum d’Escòcia del 2014.
Segona fase de la taula
El document polític, que s’ha d’aprovar el 28 de gener al Congrés Nacional de Lleida, també apunta que els “avenços” en la desjudicialització del conflicte i en l’agenda antirepressiva constaten els “efectes” de la “força electoral” d’ERC i, per extensió, de l’independentisme.
La ponència remarca que, en la “segona fase” de la resolució del conflicte, el partit defensa que cal articular la majoria social a Catalunya favorable al referèndum, i traslladar el consens del 80% a la taula de negociació amb l’Estat, on ERC hi portarà les “condicions clares” per votar. A més, Esquerra insisteix que no renunciarà “a cap instrument democràtic” que permeti decidir el “futur col·lectiu”.
Al primer bloc de la ponència política, ERC defensa que cal “reimpulsar la majoria social de l’1 i el 3 d’octubre”, per tal de reunir els actors partidaris del dret a l’autodeterminació, i els demòcrates que s’oposen a la “repressió” de l’Estat i aposten per un referèndum d’independència. En un segon bloc, insisteix que vol assumir totes les responsabilitats que calgui, com a “partit de govern”, i reafirma que el camí cap a la república és, precisament, “assumir la màxima responsabilitat”.