Ludopatia juvenil
dada · Des del 2005, la unitat d’addicció al joc de Bellvitge multiplica per cinc l’atenció a joves d’entre 16 i 21 anys perfil · La majoria són nois i un 40% estan endeutats per haver apostat o bé enganxats als videojocs alerta · Els menors d’edat s’hi inicien amb les màquines escurabutxaques i el mundial fa disparar les apostes esportives
La unitat de joc patològic de l’hospital universitari de Bellvitge és la que atén més persones amb problemes d’addició al joc, que poden demanar ajuda a les onze unitats assistencials públiques existents a tot Catalunya. En els darrers quinze anys, l’equip de la unitat de Bellvitge ha constatat que s’ha multiplicat per cinc el nombre de consultes de joves d’entre 16 i 21 anys que perden el control en les apostes en línia o que estan enganxats als videojocs. La coordinadora d’aquesta unitat, Susana Jiménez, explica que, de mitjana, s’inicien en el joc als 18 anys, però, al llarg d’aquests anys, 369 pacients asseguren que s’hi van iniciar quan eren menors d’edat. En aquest sentit, Jiménez alerta que la via d’entrada per a molts són les màquines escurabutxaques, “que ningú controla”, i que s’exposen quan van als bars. Les xifres constaten que escullen jocs estratègics, en què els coneixements i les habilitats tenen a veure amb els resultats. Un 62,6% dels joves atesos prefereixen jugar de manera presencial, i això que, a les sales de joc i als casinos, hi tenen prohibit l’accés els menors de 18 anys.
Els experts alerten d’una “nova ludopatia” associada als videojocs i al fenomen creixent de les loot boxes, una mena de caixes del tresor, que es paguen però no es trien. “És un joc d’apostes encobert per invertir uns diners en un accessori que ells somien i volen aconseguir com sigui”, explica Jiménez, que alerta dels aspectes psicològics, que són idèntics als jocs d’apostes però sense que hi hagi cap restricció per als menors, que “s’hi enganxen”, com han detectat a la unitat de Bellvitge, amb més casos des de la pandèmia.
La cultura digital i la hiperconnexió han fet saltar les alarmes per l’augment de les apostes esportives. “El mundial és el detonant i catalitzador de les apostes en línia”, assenyala el doctor en psicologia social i director d’Episteme Social, David Pere Martínez Oró, que recorda que, des que es van legalitzar en el mundial del 2014, “és una autèntica bogeria”.
Interessos del sector
“La indústria vol captar i entrenar els xavals perquè siguin professionals i malalts de les apostes”, sentencia aquest expert en addicions, que destaca el paper dels influenciadors que a les xarxes miren de portar gent als canals de Telegram amb pronosticadors, que “van que volen” per recomanar els resultats esportius. Segons David Pere Martínez Oró, és “molt difícil fer una prevenció efectiva” en l’àmbit del joc i a la vegada lluitar contra els interessos d’una indústria molt potent que, “encara que ho negui, obté entre el 70% i el 80% dels seus ingressos a partir de persones malaltes”. El joc en línia encara és una petita part de tot el pastís del negoci de l’atzar. Segons les dades de la Direcció General d’Ordenació del Joc (DGOJ), que depèn del Ministeri d’Hisenda, el joc presencial encara suposa un 94%, mentre que el joc en línia només arriba al 6%. Segons les darreres dades, hi ha un milió de comptes actius en línia a escala estatal, una xifra que s’ha “alentit”, segons Martínez Oró.
Els problemes amb l’addició arriben quan es busca la “gratificació immediata” i es vol fer creure que apostant “sempre guanyen”. El director del centre de trastorns de conducta Ita d’Argentona, Danielle Cipriano, assegura que el problema és que tot “es ludifica i passa a ser un joc”, i es crea així la “mentalitat de l’aposta”, amb el perill que això porta el jovent a confondre la “frontera entre el joc virtual i la realitat, que es difumina”. Els experts coincideixen que la societat de consum, per disposar de diner fàcil, així com les xarxes socials, per “viure experiències o mostrar-se”, porten el jovent a jugar. Amb el confinament, l’aïllament darrere les pantalles ha portat a “confiar en un món virtual, i les oportunitats socials i econòmiques a la xarxa prenen força”, alerta Cipriano, que tracta amb pacients que, “amb una informació enganyosa”, han multiplicat els guanys amb el fenomen de les criptomonedes, que també han suposat la “ruïna” per a molta gent. “És un problema, perquè no hi ha cap control d’accés com passa amb els registres que permeten autocensurar-se l’entrada als establiments de joc”, indica la responsable de la unitat de Bellvitge, que considera que aquest registre voluntari per part dels jugadors s’hauria de difondre més. “Es fa poc i els pacients ho desconeixen”, assenyala. El registre presencial a establiments, que depèn de la Direcció del Joc i Tributs de la Generalitat, té censades 13.000 persones que tenen vetada l’entrada a sales, bingos i casinos. “La memòria és selectiva i el jugador només recorda quan guanya i no que potser hi ha perdut el doble”, conclou Martínez Oró.
LES FRASES
Regular els establiments de joc
Des de fa un any, Barcelona és pionera a l’Estat espanyol en la regulació dels establiments de joc. El 2019, es va prohibir l’obertura de nous locals en un moment en què a la ciutat hi havia 51 establiments d’aquest tipus: 35 salons de joc, 15 bingos i un casino. La reducció de l’oferta pretén protegir els col·lectius més vulnerables de la possibilitat de desenvolupar un joc problemàtic o addictiu que, segons la darrera enquesta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, afecta un 6% dels joves d’entre 13 i 19 anys. Tot i que els menors tenen prohibit el joc, l’estudi ha detectat que un 12,6% dels estudiants enquestats reconeixen que juguen en línia, mentre que el 12,1% ho fan presencialment. El pla d’acció sobre drogues i addiccions de Barcelona 2021-2024 va posar en marxa un pla pilot en centres educatius per formar els docents i contribuir a la prevenció dels danys associats al joc d’apostes. Dirigit a l’alumnat de quart d’ESO, el programa té l’objectiu de reduir la incidència del joc entre els menors d’edat i limitar l’accés al joc on-line i off-line a les dependències municipals, així com la publicitat i el patrocini.