Porc senglar: un problema europeu
L’expansió de l’espècie també en ciutats obliga a fer un pla de xoc
Collserola arriba a tenir disset exemplars per quilòmetre quadrat
L’expansió del porc senglar arreu del país, també a les ciutats, s’ha convertit en un problema greu que ha obligat a adoptar mesures de xoc, fins i tot amb mètodes de caça que, en circumstàncies normals, estan prohibits. Josep Pena, director dels serveis territorials del Departament d’Acció Climàtica a Barcelona, parla de “problema paneuropeu”. Els entorns urbans en contacte amb masses forestals, així com poblacions del Maresme i Girona, registren la mateixa pressió que les ciutats amb terme municipal a la serra de Collserola, i és aquest departament de la Generalitat l’encarregat d’abordar les actuacions.
A Collserola, l’administració comptabilitzava entre dos i tres senglars per quilòmetre quadrat la temporada de caça 2000/01. La temporada 2008/09, es va assolir un pic de quinze exemplars per quilòmetre quadrat i, amb les actuacions des d’aleshores, la colònia va anar descendint amb alts i baixos, un “èxit evident” de la caça controlada. El 2021/22, però, s’ha arribat al màxim històric de disset senglars. La raó és que les mesures de caça i captura es van haver de reduir el 2020 i 2021 a causa dels confinaments per la covid-19 i aquell hivern es van haver de suspendre moltes batudes a petició dels ajuntaments per la gran afluència de ciutadans a l’espai natural.
De 128 a 852 captures
En el registre de les darreres dècades, s’hi pot veure el creixement continuat del nombre de captures: el 2004 hi va haver 128 senglars morts; el 2010, 222; el 2015, 692, i l’any passat, 852. La majoria de captures es van fer en entorn urbà (535), amb tirs d’anestèsia, gàbies o xarxes de caiguda. Es tracta de senglars que són presents a l’espai públic, i molts dels quals estan habituats a alimentar-s’hi. El segon mètode més eficaç en entorn forestal ha estat l’aguait nocturn (231 exemplars), una modalitat de caça per a la qual es donen permisos especials. La caça en batuda és el mètode menys eficaç (86 senglars), però igualment necessari, perquè al bosc no són viables els mètodes de captura de la via pública.
A tot el país, a més de les batudes i els aguaits nocturns en temporada de caça, el govern ha hagut d’emetre 2.000 autoritzacions excepcionals durant la veda. Enguany s’ha elaborat un pla de xoc per intentar arribar al 2025 a un llindar estable de senglars compatible amb l’agricultura, l’espai urbà i el trànsit afectats.
Pena recorda que l’any passat es van matar 70.000 senglars a Catalunya en 13.000 batudes –“que no és poc”–, però avisa que hi ha al voltant de 200.000 exemplars i que les 33.000 llicències de caça existents “no són tantes”. Amb ajuts a les societats de caçadors i a la comercialització de la carn, “s’ha elevat la maquinària a nivells màxims, però també la població de senglars se situa en nivells màxims”, conclou.