Els ecologistes qüestionen la viabilitat i l’eficàcia de la infraestructura
Lamenten que les grans canalitzacions allunyen l’objectiu de la sobirania energètica
Veuen probable que durant anys s’hi transporti gas i no pas hidrogen
“L’únic avantatge que té el BarMar és que aparca definitivament el MidCat, que encara seria pitjor.” Són paraules d’Eloi Nolla, portaveu d’Ecologistes en Acció, que en la iniciativa hi veu més una “rentada de cara” de la indústria gasista. Pel membre de l’entitat, que forma part de la plataforma d’oposició al MidCat, des del punt de vista tècnic, el BarMar és un projecte “inconsistent”, ja que perquè l’hidrogen verd tingui sentit caldria tenir una base d’energies renovables molt més important que l’actual, que al ritme que va no assolirà uns mínims acceptables abans de deu anys.
Ho aclareix, Dídac Navarro, de la mateixa organització, que explica que, fet i fet, l’hidrogen verd “no és tant una energia, sinó un vector energètic”. És a dir, que funciona com a emmagatzematge d’energia, que es transforma en aquest hidrogen verd, que al seu torn és transportable a la zona on s’ha de consumir.
Per aquest motiu, els ecologistes temen que, amb l’estructura energètica actual de Catalunya i de l’Estat, durant molt de temps el BarMar (o H2Med) transportarà gas “pur i dur”. Nolla recorda que França ja va aconseguir l’estiu passat que l’Eurocambra aprovés que nuclear i gas es puguin considerar energies “verdes” per valorar com a “sostenibles” les inversions en les plantes generadores d’aquestes opcions energètiques, i que per aquest motiu és més que probable que la canalització de gas a través del BarMar acabi rebent fons Next Generation, “és a dir, que ho pagarem tots”, afirma Nolla.
Altres aspectes que preocupen els membres de l’entitat ecologista és que de moment no es coneix el traçat exacte del projecte i que, segons subratlla Nolla, “a partir de Marsella totes les infraestructures són gasoductes i no estan preparades per transportar hidrogen, per la qual cosa caldrien encara més inversions per reconvertir l’estructura”. I hi afegeix que “és una absurditat plantejar aquestes obres perquè es perd molta energia pel camí, quan l’ideal seria apropar els centres de producció als de consum”.
Un model per canviar
Per la seva banda, Navarro recorda que el que cal posar en qüestió és el mateix model energètic que, comenta, “perpetua el consum d’energies fòssils” i explica que el moviment ecologista “s’enfronta a un desplegament desmesurat de renovables” amb megaprojectes que no tenen “cap mena de respecte ni per l’entorn natural, ni per les pràctiques econòmiques tradicionals, ni pel paisatge, sense cap mena de participació de la gent del territori”.
Comptat i debatut, Ecologistes en Acció denuncia que les empreses energètiques miren de continuar amb el sistema “i que aquest estigui centralitzat per poder controlar l’energia i la distribució”, subratlla Nolla. Per combatre aquesta tendència, que, deplora, està potenciada per “les portes giratòries” de responsables polítics que acaben com a consellers de les grans empreses, cal que la ciutadania reaccioni i aposti per l’autoconsum, “que potser no serà suficient, però sí que ens empoderarà contra els oligopolis que ens apugen el preu quan volen”.
Dídac Navarro conclou que l’hidrogen verd és una “trampa” per allargar el sistema. Parafrasejant el divulgador científic Antonio Turiel, recorda que “no tenim prou capacitat per proveir la humanitat amb renovables si mantenim l’actual nivell de consum energètic, per la qual cosa l’única solució és consumir menys a través del decreixement”.
