La fi de la sedició avança a tota màquina al Congrés
Un ple extraordinari demà a la tarda votarà l’esmena a la totalitat de Junts i la CUP set dies després del vot de mitjanit
Vehí hi afegeix la derogació de la llei mordassa
Primer un debat d’admissió a tràmit iniciat dijous passat a dos quarts de deu de la nit i votat a dos quarts d’una de la matinada de divendres, i ara un ple extraordinari amb canvi d’ordre del dia forçat demà a la tarda amb dos dies de marge des de l’hora límit del registre d’esmenes a la totalitat. Guiats per la pressa d’aprovar la derogació del delicte de sedició al Codi Penal abans de Cap d’Any, els impulsors de la proposició de llei –PSOE i Podem com a firmants i ERC com a avaladora– estan accelerant la tramitació a una velocitat mai vista al Congrés i demà es viurà el debat i la votació d’esmenes a la totalitat. Després de la registrada per Junts –promovent la derogació total de la sedició i la neteja d’antecedents– i pel PP –castigant els referèndums amb 5 anys de presó–, la CUP també va registrar ahir una esmena a la totalitat amb text alternatiu –avançat per aquest diari– en el qual aposta per la derogació completa de la sedició i de la llei mordassa (4/2015) de Mariano Rajoy, vigent tres anys després de l’arribada a La Moncloa de la coalició que presideix Pedro Sánchez.
Davant la derogació de la sedició que fan el PSOE i Podem per la via de suprimir el capítol I del títol XXI de la llei orgànica 10/1995 del Codi Penal i mitjançant un text llarg que transposa directives de la UE, el redactat alternatiu de la CUP és breu i consta de dues disposicions derogatòries. “Queden derogats els articles 544 i 545 del Llibre II, Delitos y sus penas, corresponents al Títol XXII, Delitos contra el orden público, del Codi Penal” i “Queda derogada la llei orgànica 4/2015 del 30 de març de protecció de la seguretat ciutadana” és el text de Vehí i Albert Botran. El punt de derogar la llei mordassa deixa PSOE i Podem en evidència, ja que és un compromís d’investidura de la coalició i l’avergonyiment demà serà doble: veure com li arriba un text que l’aboleix firmat pels anticapitalistes i haver-hi de votar en contra. La CUP denuncia que, “a pesar que la desaparició de la sedició és un símbol de democratització del Codi Penal espanyol, traslladar el seu esperit al delicte de desordres públics agreujats suposa una amenaça al dret fonamental a la protesta, la reunió i la manifestació”. El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, al seu torn, manté viu l’anhel de reformar el delicte de malversació i sosté que “juristes tant d’una banda com de l’altra” –de La Moncloa i d’ERC– estan estudiant-ho. “Cal veure-ho, cal negociar-ho”, va dir. “No hem de seguir permetent que el Codi Penal en segons quins casos sigui utilitzat en forma de càstig ideològic”, rebla.
Campo i la catalana Díez, al TC
El Consell de Ministres es va cansar d’esperar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i va nomenar ahir els dos magistrats que li toquen dels dotze que el formen. Els elegits tenen un alt perfil polític lligat a La Moncloa: l’exministre de Justícia i redactor dels indults, Juan Carlos Campo, i la catedràtica catalana Laura Díez, fins ara al Consell de Garanties Estatutàries i abans alt càrrec de Pedro Sánchez.