Un 78% de les llars reben l’impacte de la inflació
Gairebé dos terços de la població preveu fer canvis en la gestió de les seves despeses
Un 78% de les llars catalanes pateixen els efectes de la inflació desbocada i entre la resta, un 13% espera que els patirà aviat. Són conclusions de l’informe europeu de pagaments de consumidors publicat per Intrum aquesta setmana, que també revela que, a causa d’aquest increment dels preus, un 61% de les famílies planeja canvis en la gestió de les despeses mensuals, ja que l’increment del cost de la vida obliga a prendre consciència de les prioritats per sostenir l’economia familiar.
L’informe d’Intrum també ha detectat que un 19% dels catalans admeten que no han abonat a temps alguna de les seves factures durant l’últim any, i que la situació implica una “sensació d’intranquil·litat generalitzada”, més ajustos en el pressupost per arribar a final de mes i força menys capacitat d’estalvi. Aquestes circumstàncies s’aguditzaran molt probablement amb l’arribada del Nadal i les despeses extraordinàries que acostuma a comportar. A més, un 20% dels consumidors catalans creuen que si el preu de l’energia continua augmentant no podran assumir el pagament de les factures corresponents a aquest subministrament.
Un dels principals efectes de les pujades de preus serà, òbviament, la disminució del consum, que es reflectirà al seu torn en l’activitat empresarial i en el creixement econòmic.
Les mesures que la ciutadania està prenent per pal·liar l’impacte dels encariments són, entre altres, reduir l’activitat social, com ara els àpats en restaurants. També, acudir a les marques blanques, gastar menys en regals, buscar ofertes en línia i cancel·lar subscripcions en aplicacions o plataformes audiovisuals.
No obstant això, Catalunya presenta unes perspectives un xic menys pessimistes que les del conjunt de l’Estat, on Intrum estima que el percentatge de llars afectades per la inflació arriba a un 82%, en línia amb els resultats d’altres països europeus com Alemanya. Els hongaresos, amb un 92% de llars afectades; els grecs, amb un 90%, i els irlandesos, amb un 88%, són els que expressen més mals auguris, mentre que Suïssa i Noruega, amb un 71% de les famílies pendents dels preus, queden a l’altre extrem.