Almenys un mort i una desena de desapareguts després d’una esllavissada a l’illa d’Ischia

Almenys una persona ha mort i “una desena” es troben desaparegudes després d’una esllavissada a l’illa italiana d’Ischia (sud), segons el balanç provisional que ha donat el delegat del govern a Nàpols, Claudio Palomba, en roda de premsa aquest dissabte.

“Les tasques continuen però entorpides per les condicions meteorològiques”, ha explicat el cap de la Protecció Civil, Fabrizio Curcio, que ha augurat una nit “complicada” de recerques.

Ischia, situada davant del Golf de Nàpols, ha patit aquesta nit pluges torrencials de fins a 120 mil·límetres de precipitació, que han provocat inundacions i una greu esllavissada que ha sepultat part de Casamicciola Terme, un municipi de 8.000 habitants a la cara nord de l’illa. Una part d’una muntanya s’ha esfondrat i ha caigut sobre diverses cases de la localitat.

Els equips d’emergència treballen amb molt d’esforç i dificultats per buscar els desapareguts, amb reforços arribats de Nàpols i altres punts.

El ministre italià d’Infraestructures i vicepresident, Matteo Salvini, ha anunciat vuit morts en un primer moment, però després el titular d’Interior, Matteo Piantedosi, l’ha rectificat i ha indicat que no constava cap mort, només desapareguts.

“La situació és molt difícil perquè es tracta de persones que estan probablement sota el fang”, ja explicat Piantedosi, a la televisió pública.

Poc després els equips d’emergències han recuperat el cadàver d’una dona jove, que encara no ha estat identificada. Diverses persones han hagut de ser hospitalitzades, entre elles un noi en condicions greus per un fort traumatisme al tòrax. Vuit persones de les quals al principi no es tenien notícies han estat localitzades vives en altres punts de l’illa.

Unes dues-centes persones han hagut de ser evacuades i són assistides en un estadi de la localitat.

Les imatges que arriben d’Ischia, una illa volcànica famosa per les seves aigües termals, són d’autèntica devastació, amb cases ensorrades, carrers repletes de roques i arbres arrencats d’arrel, i cotxes i autobusos arrossegats fins a la costa.

La primera ministra, Giorgia Meloni, segueix la situació des de Roma i s’han desplaçat al lloc els ministres d’Exteriors, Antonio Tajani, i Cultura, Gennaro Sangiuliano, que eren a Nàpols per l’estrena del Teatre San Carlo, que finalment ha estat posposada.

L’illa d’Ischia és un paradís natural situat davant el Golf de Nàpols (sud) i apreciat per les seves aigües termals, però també és molt sensible a les inclemències del clima a causa de la seva naturalesa volcànica.

El president de la societat italiana de Geologia Ambiental, Antonello Fiore, ha afirmat a la televisió pública italiana RAI que l’esllavissada s’ha produït perquè l’aigua s’ha filtrat i ha trencat la muntanya després d’un llarg període de sequera. També ha explicat que l’illa està formada per “materials fonamentalment inestables”, cosa que ha afavorit els despreniments.

Les esllavissades són un fenomen freqüent a l’illa. L’última vegada va ser el 2009, quan va morir una nena i vint persones van resultar ferides, també a Casamicciola Terme

Un altre dels fenòmens que els veïns d’aquest indret viuen amb certa freqüència són els terratrèmols, fruit de l’origen volcànic del lloc -el Golf de Nàpols està coronat pel Vesuvi-, adormit ara però letal en el passat, com demostra el cas de Pompeia.

Avui molts recorden el dramàtic terratrèmol que va patir Casamicciola el 1883, que va deixar més de 2.200 morts, però l’últim va ser el 2017, que va deixar dues víctimes mortals i uns quaranta ferits.

schia, igual que Capri o Procida, s’emmarca en les conegudes com a illes Flégreas, un arxipèlag al qual cada any peregrinen infinitat de turistes per gaudir de la seva bellesa natural.

A Ischia hi viuen gairebé 20.000 persones censades i repartides en els seus sis municipis: Ischia, Forio, Barano d’Ischia, Casamicciola Terme, Lacco Ameno i Serrata Fondana.

Des del punt de vista geològic, està formada per nombrosos volcans que s’eleven fins a 900 metres des del fons de la mar Tirrena, tot i que l’última erupció registrada al lloc data del remot any 1302.