Clam contra la violència masclista

Violacions, assassinats, bretxa salarial, violència digital i matrimonis forçats. Les violències contra les dones tenen moltes dimensions i Europa va sumar ahir diverses iniciatives per condemnar-les en el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Hi va haver concentracions en diversos països europeus i és que les xifres de violència contra les dones al continent són esfereïdores.

Segons dades de la Comissió Europea, una de cada tres dones ha patit violència física o sexual a la Unió Europea (UE). És més, a Europa hi ha països on fins al 50% de les dones són víctimes de violència per part de les seves parelles, segons dades del Consell d’Europa. Si bé és cert que Europa registra les xifres més baixes pel que fa a assassinades –0,6 per cada 100.000–, segons assenyala un informe de l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i els Delictes, la violència masclista va més enllà i toca totes les esferes de la vida, tant pública com privada.

Un recent informe de l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere assenyala que el 44% de les dones a la UE han patit violència psicològica, per exemple amb intimidació o aïllament. Això al mateix temps que augmenta la ciberviolència: una enquesta de l’Agència Europea de Drets Fonamentals alerta que fins al 7% de les dones de més de 18 anys han patit assetjament cibernètic en l’últim any.

A tot això se suma la bretxa salarial i la menor presència en llocs directius d’empreses. A més, el treball de la llar i de cures recau especialment sobre les dones en tots els països de la UE. Segons dades de la Comissió Europea, les dones hi destinen 21 hores a la setmana, mentre que els homes només nou.

Més enllà dels drames humans que provoca la violència de gènere, també té repercussions econòmiques. Un informe de l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere assenyala que genera una despesa de més de 290.000 milions d’euros, i de gairebé 152.000 milions d’euros en el cas de la violència masclista dins de la parella. Tot i ser xifres molt elevades, l’estudi indica que el més probable és que els números siguin superiors perquè no es tenen en compte, per exemple, totes aquelles dones que recorren a l’ajuda de família o amics i no demanen assistència a les autoritats, així com les que no tenen cap diagnòstic per problemes que són conseqüència de la violència masclista, entre d’altres.

A la UE, l’absència de definició i normes comunes contra la violència masclista continua perpetuant el problema. La violència de gènere recau sobre els estats membres, alguns dels quals ni tan sols fan un recompte de les dones assassinades. Tampoc sembla que sigui una qüestió prioritària per als Vint-i-set, que segueixen fent cas omís de la petició de l’Eurocambra de considerar la violència masclista un crim a la Unió Europea, amb penes mínimes comunes.