infraestructures
aeroport de barcelona
Aena congela 113 ha al Prat pel desacord amb el govern
El gestor aeroportuari les planifica després del 2026 per pressionar la Generalitat sobre l’ampliació
El conseller de Territori reafirma que calen “propostes pròpies” des de Catalunya
El gestor aeroportuari estatal, Aena, ajorna per a després del 2026 l’ampliació de l’aeroport del Prat en 113 hectàrees per pressionar el govern català perquè s’avingui a acceptar-la en els pròxims anys. En la presentació a Madrid-Barajas del pla estratègic d’Aena 2022-2026, l’organisme va explicar ahir els plans d’ampliació dels aeroports de Madrid i Barcelona. Anuncia el creixement de Barajas en 124 hectàrees logístiques, d’oficines i hoteleres fins al 2025, 32 de les quals ja han estat adjudicades per 170 milions, i una segona fase de 201 ha més a partir del 2026. En la planificació per a l’aeroport del Prat es preveu construir una zona logística de 36 ha a tocar de la T2 el 2025 mentre es construeix un hotel en 2 ha d’aquesta terminal el 2024.
Però el gran gruix de la futura ciutat aeroportuària (113 ha) l’ajorna per a més enllà del 2026 i la directora general comercial i immobiliària d’Aena, María José Cuenda, va avisar ahir que “depèn de la possible ampliació” del Prat. En la presentació als mitjans, el president d’Aena, Maurici Lucena, va afirmar que “només el govern pot rescatar la proposta d’ampliació” tot acusant-lo de ser el responsable que “descarrilés”, segons va recollir l’ACN.
Aena i govern
Lucena encara no s’ha reunit amb el nou conseller de Territori, Juli Fernàndez, però va recordar que es manté el desacord amb el projecte: “Veig que la posició del govern continua igual, no la volen. Estem on érem fa un any.” El president de l’organisme estatal insisteix que descartar-la perjudicarà l’economia catalana tal com, segons ell, demostra l’intent de “resurrecció” demanada per patronals com ara Foment del Treball. De fet, Lucena no va dubtar a comparar-ho amb l’aeroport de Madrid, que s’ampliarà i “millorarà la competitivitat de l’economia madrilenya”, mentre que la catalana “perdrà”. El màxim responsable dels aeroports estatals va demanar valorar la proposta “en termes aeroportuaris” en comptes de fer valoracions “que s’esvaneixen”.
En la seva compareixença al Parlament per presentar les línies mestres del seu Departament, el conseller de Territori, Juli Fernàndez, va reafirmar ahir el que va avançar en una entrevista recent amb El Punt Avui, que l’objectiu principal per a l’aeroport de Barcelona és incrementar els vols intercontinentals respectant l’entorn natural, i que el futur del Prat s’ha d’acordar a Catalunya: “Cal treballar amb una visió de gestió directa dels aeroports, incloent-hi el del Prat, des del govern i al costat d’altres agents, i hem de ser capaços de compartir aquestes visions, fer-ho en espais de treball, de construcció de propostes solvents, viables i reals.”
LA FRASE
Capacitat i energia fotovoltaica
Aena preveu arribar als 300 milions de passatgers als aeroports de l’Estat el 2026 superant les xifres prèvies a la pandèmia. Fins aleshores Lucena afirma que els aeroports tenen capacitat suficient per créixer però avisa que el 2027 sí que podria veure’s limitada. El director general d’aeroports d’Aena, Javier Marín, va recordar que la xarxa aeroportuària estatal permet que aeroports secundaris assumeixin increments de trànsit i passatgers que no poden absorbir d’altres tot i no referir-se a cap en concret. Per altra banda, Marín va avançar que Aena planeja produir 950 GWh/any d’electricitat fotovoltaica en 14 aeroports i que la implantació començarà a Barajas i al Prat. Aquesta producció, però, subministrarà energia als 46 aeroport de la xarxa estatal durant les 24 hores i es vendrà o comprarà segons excedent i demanda. La despesa energètica d’Aena s’ha més que triplicat enguany.