Sánchez i ERC s’enreden en els límits de la malversació
El president remet a les esmenes i diu que “els delictes del 2017 continuen tipificats”
Vilagrà ho deslliga d’abaratir la corrupció
La derogació de la sedició té la primera votació dijous al Congrés
La derogació del delicte de sedició porta el president espanyol, Pedro Sánchez, i ERC a enredar-se ara en els límits de definició de la malversació, un horitzó sensible perquè limita al nord amb la corrupció hispànica de casos com ara Gürtel o els ERO i pot arribar a beneficiar de retruc amb reduccions de penes els ja condemnats. Mentre que des de Bali Sánchez –conscient de les sospites sobre l’afectació sobre José Antonio Griñán i Manuel Chaves pels ERO– es remetia a les esmenes que presentin als grups, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, deslliga el propòsit d’ERC de qualsevol abaratiment de la corrupció. “Amb més de 90 anys d’història que té ERC sense cap cas de corrupció, és evident que no plantegem cap revisió de casos d’enriquiment personal o a tercers, perquè això s’ha de castigar i hi ha de caure el pes de la llei amb totes les conseqüències, només plantegem que en l’actual text del Codi Penal hi ha un part d’arbitrarietat o d’interpretació que s’ha d’acotar”, avisa Vilagrà. Al Congrés, PSOE i Podem acceleren i han forçat una reunió de la junta de portaveus demà per propiciar que la proposició de llei de derogació de la sedició –que crea el nou delicte de desordres públics agreujats– arribi al ple dijous que ve i tingui la primera votació de presa en consideració precisament en el mateix ple en el qual es vota el pressupost del 2023.
Sánchez no tanca la porta a redefinir amb l’ajut d’ERC el delicte de malversació, però hi posa distància en espera que els grups registrin les seves esmenes. “Quan arribi la tramitació parlamentària parlarem de les esmenes. Sobre hipòtesis no em puc pronunciar”, va dir. “Una negociació s’explica quan s’acaba, en aquestes moments no està acabada”, va sentenciar Vilagrà.
Després de recordar que va “heretar un problemón” [sic] –un augmentatiu que la RAE no admet–, Sánchez va recordar que l’arsenal de l’Estat per fer avortar un nou octubre del 2017 es manté intacte: “La Constitució te instruments per defensar el seu compliment com ara l’article 155, l’estat de dret no es desmantella; al contrari, els delictes comesos el 2017 continuen tipificats i les penes s’homologuen a democràcies europees”.
El que ERC tem és que delimitar el perímetre de la malversació beneficiï corruptes condemnats –pel principi d’aplicació al reu de la norma més beneficiosa– i que en mans de jutges conservadors el nou Codi Penal tingui el mateix efecte indesitjat que està tenint la llei del “només sí és sí”.
Admissió a tràmit
De la reunió de la junta de portaveus forçada demà en sortirà la inclusió de la proposició de llei sobre la sedició perquè la seva admissió a tràmit sigui debatuda i votada en el ple de la setmana que ve. La majoria parlamentària hi és amb PSOE, Podem, ERC, el PDeCAT, el PNB i EH Bildu, i el repte de Junts i la CUP és ara dirimir el sentit del seu vot sabent que en contra hi ha el PP, Vox i Cs. El president del grup de Podem al Congrés, Jaume Asens, rebatia ahir el neguit de Junts –que han avivat la vicepresidenta Nadia Calviño i el portaveu socialista Patxi López– que amb la reforma ara l’entrega de Carles Puigdemont és més fàcil. “No és cert”, sentenciava Asens a la SER. Segons ell, el PSOE fa aquest discurs per “aplacar” el “malestar” dins i fora del partit.
Asens, però, no convenç l’eurodiputat de Junts Toni Comín, que va definir com a “barbaritat” la reforma “indigna” del Codi Penal que deroga la sedició –i que el podria beneficiar– perquè està pensada “per a un cas concret”, el de Puigdemont. “Des de l’independentisme i els espais polítics democràtics s’hauria de ser molt crític amb una reforma que té per objectiu que persones innocents acabem davant d’un jutge. No podem fer triomfalisme i vendre com un gran èxit polític aquesta negociació”, va dir Comín a TV3 tot lamentant la falta d’unitat a Madrid.
