Itàlia
Primeres passos del nou executiu
Propaganda amb la vida dels nàufrags
El govern de Meloni vulnera els drets humans, els acords internacionals i provoca un conflicte diplomàtic amb França
Té ben clara la seva batalla, que consisteix a instrumentalitzar ideològicament els desembarcaments i criminalitzar les ONG de rescat
Macron ha reclamat a Von der Leyen que la Comissió Europea mantingui Roma a ratlla
El govern de Giorgia Meloni ha necessitat menys de tres setmanes per provocar el primer desastre diplomàtic internacional. En concret, amb França, i per la qüestió migratòria. L’executiu d’extrema dreta ha volgut fer una demostració de força a costa de la vida i la salut dels nàufrags salvats al Mediterrani, violant els acords internacionals i els drets humans. Això ha comportat que el principal soci d’Itàlia a Europa, França, li girés l’esquena, mentre que ha rebut els aplaudiments del primer ministre d’Hongria, l’ultradretà Viktor Orbán. “Ni tan sols Matteo Salvini havia aconseguit causar tants danys durant el primer govern de Conte”, explica el diputat demòcrata Alessandro Zan.
El ministre de l’Interior de Meloni, el leghista Matteo Piantedosi, que havia estat el número dos d’aquest departament quan l’ocupava Salvini, ha obligat a fer desembarcaments selectius de les persones rescatades al mar.
“Situació excepcional”
Es tracta d’una mesura inaudita i contrària als drets humans. Les lleis internacionals estipulen que el dret d’asil està lligat a unes determinades condicions, com ara ser perseguit al país d’origen.
En canvi, el govern de Meloni ha decidit fer entrar la policia a les naus de rescat i seleccionar els refugiats en funció d’una arbitrària valoració del seu estat de salut. Impedint, així, que persones amb un llarg historial de patiment poguessin exercir el seu dret a desembarcar i demanar asil, deixant-les desemparades al mig del mar, en condicions indignes.
Itàlia no ha actuat només vulnerant els drets humans, sinó que ha violat els acords que havia firmat al juny a Luxemburg en una reunió amb tots els ministres de l’Interior sobre la redistribució dels migrants. A més, s’ha comportat de manera prepotent i maldestra amb França, que tot just acabava de recuperar, gràcies a Mario Draghi, la bona relació amb Itàlia després d’anys de desavinences.
El govern de Meloni vol que les naus de les ONG desembarquin els nàufrags als països dels quals duguin la bandera. Després de tres setmanes de patiment al mig del mar, França va rebre els 230 nàufrags de la nau Ocean Viking, de l’ONG francesa SOS Méditerranée, rescatats a l’estret de Sicília.
“És una situació excepcional que no s’ha de repetir, no és acceptable haver de fer 1.000 quilòmetres per desembarcar”, ha dit el president de l’ONG, François Thomas, que, malgrat les amenaces d’Itàlia, assegura que tornaran al mar perquè no volen que el Mediterrani “es converteixi en un cementiri”.
L’executiu italià no va parlar en cap moment amb el francès per demanar-li que acollís els nàufrags. Salvini va fer una piulada basant-se en una notícia de l’agència italiana ANSA que deia que França faria desembarcar l’Ocean Viking.
El leghista va presumir i va dir amb fatxenderia que la seva estratègia havia funcionat, sense esperar que França ho confirmés. El govern d’Emmanuel Macron, atònit i ofès, va estar vuit hores sense pronunciar-se. I quan ho va fer va ser per dir que les relacions amb Itàlia s’aguantaven per un fil i que el govern de Meloni i Salvini havia actuat de forma inhumana. A més, Macron vol trencar acords amb Itàlia i va demanar a Ursula von der Leyen que la Comissió Europea mantingui Roma a ratlla.
Multes i confiscacions
L’executiu de Meloni, però, té clara quina és la seva batalla ideològica, i no només no es planteja fer marxa enrere sinó que vol recuperar els decrets de seguretat promulgats per Salvini, els mateixos que les Nacions Unides van denunciar que vulneraven greument els drets humans.
L’objectiu és continuar instrumentalitzant la immigració i criminalitzant les ONG, a les quals tornen a amenaçar amb confiscacions d’embarcacions i multes de fins a un milió d’euros. Les vides de milers de persones estan en mans de la tasca humanitària de les ONG de rescat.
Es tracta d’un fenomen estructural, i per tant hauria de ser afrontat de forma global i amb responsabilitat. Impedir que les ONG puguin salvar nàufrags, en canvi, a part de vulnerar els drets humans, només serveix per fer propaganda a costa de la vida d’aquests últims.
