Amb el comandament bloquejat

Més enllà de l’alleujament dels demòcrates per haver evitat la tan temuda “marea republicana” en les eleccions de mig mandat, l’escenari projectat pels sondejos d’una Cambra de Representants en mans dels conservadors suposaria un contratemps per al president dels EUA, Joe Biden, que veuria condicionada –per no dir bloquejada– la seva agenda legislativa.

És veritat que encara té esperances de retenir el Senat i que els resultats afebleixen el seu antic rival, Donald Trump, en negar-li l’esperada embranzida per intentar un altre salt a la Casa Blanca. Però, encara que per poc, Biden perdria marge de maniobra.

Un dels primers efectes que probablement veurem en cas que es confirmi la victòria republicana a la cambra baixa, és la neutralització de la investigació parlamentària de l’assalt al Capitoli del 6 de gener del 2021. Abans que la cambra canviï de color, el New York Times urgia ahir el Congrés a reforçar la llei federal que regula l’escrutini i la certificació dels vots en unes eleccions presidencials per tal d’evitar un altre episodi d’atac a la democràcia com el de farà aviat dos anys. També apressa a aixecar el sostre del deute perquè el govern pugui executar les inversions compromeses per als pròxims dos anys –algunes tan importants com les que afecten la producció d’energia renovable o les infraestructures–, ja que una cambra republicana s’hi podria oposar per forçar la Casa Blanca a reduir la despesa federal.

Si bé és cert que, històricament, la pèrdua de la majoria parlamentària en els comicis de mig mandat és un càstig habitual per als presidents nord-americans, en aquest cas el viratge tindria conseqüències que s’expandeixen més enllà dels EUA. Una, és la possible limitació del suport a Ucraïna davant la invasió russa. Washington és el principal avalador polític, econòmic i militar de Kíiv, un paper que els republicans ja han deixat clar que volen revisar. I una altra, el compromís del país en la lluita contra el canvi climàtic. Amb Biden, els EUA han tornat a l’Acord de París, el marc de referència en el combat contra l’escalfament global del qual Trump els va apartar, i han adoptat la seva més ambiciosa legislació mediambiental. El pla, inclòs en la llei de reducció de la inflació, persegueix avançar en la descarbonització dels EUA i preveu una inversió de 373.000 milions d’euros –un 1,5% del PIB nacional– en impuls a les energies netes per reduir en un 40% les emissions de CO2 el 2030. El mateix Biden reiterava, divendres en la cimera de la Cop27, el compromís de Washington d’encapçalar el combat global contra l’escalfament del planeta. Una voluntat de lideratge que, al marge de si la seva agenda verda queda segrestada o no per una cambra controlada pels republicans, topa amb un altre escull, el de la credibilitat.

L’informe del Global Carbon Project (GCP) recull la contribució dels EUA al nou rècord mundial d’emissions per al 2022, mentre que, a la Cop27, activistes i negociadors de països en desenvolupament acullen amb escepticisme les paraules de la delegació nord-americana al·legant que els EUA incompleixen el compromís de transferències financeres per ajudar-los a gestionar els devastadors efectes del canvi climàtic.

“La principal diferència [amb els republicans] és que, almenys, els demòcrates no neguen el canvi climàtic [...] però en l’escenari global això fa poca diferència”, ha denunciat Meena Raman, experta en política climàtica de Third World Network i assessora de països en desenvolupament.