El nou marc legal deixa en l’aire la situació dels exiliats
Amb el Codi Penal reformat seria més difícil el reingrés a la presó dels expresos polítics
Les ordres d’extradició es podrien basar en el nou delicte, però a Bèlgica i Suïssa hi ha poc recorregut
La reforma del Codi Penal impulsada pels partits del govern espanyol deixa molts interrogants pel que fa a la manera com afectarà els líders del procés exiliats i els condemnats, posteriorment indultats. Ara el text de la proposició de llei està obert a esmenes que hi puguin introduir els grups parlamentaris i, per tant, no és definitiu. I hi ha la incertesa sobre com l’aplicaria el Tribunal Suprem en una revisió de pena. D’entrada, les intencions d’Unides Podem i el PSOE són diferents, ja que els socialistes pretenen “modernitzar” el text i permetre l’extradició dels exiliats. Però els efectes encara no són clars. Realment beneficiaria l’extradició de Puigdemont? Com quedaria Marta Rovira? Reduiria la inhabilitació dels expresos polítics?
La supressió del delicte de sedició i la substitució pel de “desordres públics agreujats” afecta una part de les acusacions i condemnes, ja que la malversació no se sotmet a cap modificació. Amb aquests desordres, la pena màxima seria de cinc anys de presó i es podria aplicar als exiliats en cas de poder-los extradir, perquè podria actuar retroactivament atès que el nou tipus és més favorable que la sedició. Així ho entén l’advocat penalista Josep Rosell Fossas, que porta la defensa de diversos represaliats de base. Segons Rosell, això asseguraria “el blindatge dels indults” a causa de la reducció de pena i deixaria en un “risc molt baix” el reingrés a la presó si el Suprem els revoqués.
De tota manera, l’expresident a l’exili Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig són acusats de malversació i aquest delicte implica penes de presó prou altes perquè entressin a la presó en cas d’entregar-se a la justícia espanyola: poden arribar a sis anys en el tipus bàsic i a vuit en l’agreujat. Tot i això, el portaveu d’Unides Podem, Jaume Asens, ha manifestat que, com que la malversació està vinculada amb la sedició, quan cau un delicte l’altre també cauria. Ara bé, tot depèn de la interpretació del Tribunal Suprem.
En canvi, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, no està acusada de malversació i si la proposició de llei s’aprovés se’n podria beneficiar en part, però manté una desconfiança que la fa assegurar que en el seu cas personal també és insuficient, en part perquè les penes del nou tipus arriben als cinc anys: “Només amb aquesta reforma, avui no podria tornar a Catalunya amb garanties”, va dir ahir.
L’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, assegura a aquest diari que la reforma del Codi Penal “no té cap impacte” en el seu client a causa de l’acusació que manté el Suprem de malversació. Per tant, malgrat que el delicte de sedició no es pugui sostenir, la situació no ha canviat gaire. Boye entén la modificació legislativa del govern espanyol com una “reforma” del delicte de sedició, i no pas com una derogació, i es mostra contundent sobre les possibilitats que aquest canvi en el Codi Penal pugui propiciar que Puigdemont torni a Catalunya: “El seu retorn dependrà del recorregut judicial en l’àmbit europeu, no pas de la reforma de Sánchez del Codi Penal.” En aquest sentit, ha aclarit que en principi “no farà més fàcil la seva extradició”.
Puigdemont qualifica la reforma d’“enganyifa” i diu que al delicte “se li canvia el nom i s’anuncia una rebaixa de penes”. Creu que “assumir que el referèndum va ser un «desordre públic agreujat» en lloc de «sedició» no contribueix a desjudicialitzar res”, sinó que “serveix perquè allò que dèiem que no era delicte, ara acceptem que ho sigui”. Admet “una gran diferència entre passar quinze anys a la presó i passar-n’hi cinc”, però afirma que “políticament seríem allà mateix”.
Els passos que arribaran si s’aprova la reforma
La sala penal del Tribunal Suprem haurà de determinar unes noves condemnes per als que ja van ser jutjats i decidir si es pot substituir pel delicte de desordres públics. Sobretot caldrà veure com queden les inhabilitacions, ja que l’indult parcial ja va anul·lar la presó. L’afectació en els exiliats serà sobretot en les ordres europees d’extradició. Segons el portaveu socialista, Patxi López, les modificacions legals afavoririen que els estats implicats les acceptessin i, així, que el Tribunal Suprem pogués jutjar els exiliats.
L’advocat penalista Josep Rosell Fossas, però, concreta que la justícia espanyola “intentarà l’euroordre d’acord amb el nou Codi Penal pensant que és més homologable”. Però indica que “Bèlgica ha exemplificat de fa anys que no s’acaba de creure la justícia espanyola i Suïssa no accepta extradicions per delictes polítics”. En tot cas, es demanarien fins a cinc anys de presó per haver organitzat un referèndum. Alhora, aquesta “pretesa modernització” del Codi Penal “vol acontentar l’Assemblea del Consell d’Europa i minimitzar la condemna del Tribunal d’Estrasburg pels casos dels expresos polítics”. A més, la situació ara “es podria considerar menys urgent”, ja que no són a la presó. Amb el nou delicte, “pagaran els represaliats de base”, ja que deixa marge per interpretar i podria criminalitzar la protesta, segons l’advocat.
