estat espanyol
La defensa de Joan Carles I esgrimeix la immunitat com a monarca en la vista per la denúncia de Corinna a Londres
L’examant del rei l’acusa d’assetjament i argumenta que la inviolabilitat no el protegeix en fets de caràcter privat
La defensa de Joan Carles I ha defensat en la vista d’aquest dimarts al Tribunal d’Apel·lació de Londres que està protegit per la seva immunitat com a monarca davant dels fets denunciats per la seva examant Corinna Larsen. L’advocat de Larsen, per contra, ha argumentat que la inviolabilitat no el protegeix quan es tracta de fets de caràcter privat duts a terme per protegir els seus interessos privats en lloc dels interessos de l’Estat. Els tres magistrats que componen el Tribunal d’Apel·lació britànic d’àmbit civil hauran de determinar si el rei emèrit pot ser jutjat per fets ocorreguts entre 2012 i 2014 i que impliquen els serveis secrets espanyols i el seu excap, Félix Sanz Roldán.
En la denúncia, Larsen acusa Joan Carles I de causar-li “depressió” i d’allunyar-la dels fills, els amics i els socis de negoci assetjant-la durant gairebé 10 anys. L’examant de l’exmonarca situa l’inici de l’assetjament el 2012 quan es va negar a retornar a l’exmonarca 64,8 milions d’euros que li hauria fet com a “regal”.
Larsen denuncia intents d’agents secrets, suposadament vinculats al rei emèrit, d’entrar a casa seva o col·locar una balisa de seguiment al seu cotxe. En la vista d’aquest dimarts, la seva defensa ha argumentat que la immunitat està limitada quan es tracta de fets que no formaven part de les funcions oficials de Joan Carles I.
Per contra, l’advocat de l’exmonarca, ha defensat que no es pot destriar l’actuació de Joan Carles I i del CNI del seu rol com a cap d’Estat. “Són actes duts a terme pel recorrent en la seva funció pública”, ha dit, i que formen part de les funcions “clàssiques” dels serveis d’intel·ligència.
En aquest sentit, la defensa de l’exmonarca ha esgrimit que la implicació del CNI justament indica que no es tracta d’un afer privat i que Sanz Roldán, com a cap dels serveis secrets, no hauria pogut actuar seguint motivacions personals de l’exmonarca o per una suposada amistat amb Joan Carles I.
D’altra banda, l’advocat de Joan Carles I ha negat que les al·legacions sobre el dany psíquic patit per Larsen a conseqüència de l’assetjament es puguin considerar suficients per establir que se li ha produït dany personal i ha argumentat que el que descriu no està reconegut com a lesions psiquiàtriques.
La vista d’aquest dimarts aborda el recurs presentat per Joan Carles I contra la resolució del magistrat britànic Matthew Nicklin que va considerar que no se li pot reconèixer immunitat pel fet d’haver abdicat el 2014.
