Els EUA tornen a les urnes més dividits que mai
Dos anys després del triomf demòcrata i la derrota sense acceptar de Trump, els sondejos assenyalen que els republicans recuperaran la Cambra de Representants
Els comicis de demà marcaran la segona meitat de la presidència de Biden
Les eleccions legislatives dels Estats Units ja són aquí. Com cada dos anys, el país elegeix la totalitat dels seus representants a la cambra baixa, que té 435 integrants, i un terç del Senat, amb 100 legisladors. Això vol dir que els polítics nord-americans, especialment els que tenen un escó a la Cambra de Representants, viuen en una campanya electoral gairebé infinita. Cada dos anys, la seva posició i el control de la cambra legislativa estan en joc.
En els comicis de demà, dimarts, el control demòcrata de les dues cambres està en perill, segons les enquestes. Això no és una sorpresa, ja que, històricament, el partit que habita la Casa Blanca, en aquest cas el demòcrata, tendeix a perdre en les eleccions de mig mandat. Si es manté la tendència, es complicarà molt la segona part del mandat de l’inquilí a la Casa Blanca, Joe Biden, perquè la majoria de les seves propostes no tindrien el vistiplau del poder legislatiu i, per tant, quedarien en idees.
El bàndol conservador espera guanyar almenys cinc dels escons de la Cambra de Representants que estan actualment en mans de membres del Partit Demòcrata. Amb això, i conservant els que ja tenen sota control, el Partit Republicà obtindria la majoria. Aquest escenari és del tot possible, segons les enquestes més recents, que assenyalen que l’oposició republicana arrabassarà als demòcrates entre deu i vint escons a la cambra baixa.
Els sondejos són menys clars sobre el Senat, on els demòcrates esperen conservar la majoria.
Fins ara, el Partit Demòcrata manté el control gràcies al vot de qualitat de la vicepresidenta Kamala Harris. Però la realitat és que la cambra alta està dividida entre 50 demòcrates i 50 republicans. Si els conservadors són capaços de capgirar un dels seients, també tindran el poder al Senat.
Encara que el nom de Joe Biden no figuri en les paperetes, molts nord-americans veuen aquestes eleccions com un referèndum sobre el president. Els comicis arriben en un moment en què l’alta inflació ha donat molts maldecaps a l’actual administració, que ha vist com la popularitat de Biden està sota mínims des que va arribar a la Casa Blanca. Aquests comicis també constitueixen un test sobre el futur polític de Donald Trump, molt actiu en la campanya, amb nombrosos mítings a tot el país. Serà interessant veure quins resultats obtenen els candidats que han rebut el suport explícit de Trump, ja que en alguns districtes això pot passar factura. Per a aquests dos polítics que estudien presentar-se com a candidats a les eleccions del 2024, el resultat electoral podria ser determinant, ja que els podria impulsar o frenar en les seves aspiracions.
El vot llatinoamericà
Un vot clar serà el de la comunitat de llatinoamericans. Més de 34 milions de llatinoamericans tenen la possibilitat de votar en els comicis de mig mandat als EUA, una minoria aclaparadora que podria decantar moltes campanyes i la majoria al Congrés, i sembla que els republicans són els que estan guanyant cada cop més terreny entre aquesta comunitat.
Els llatinoamericans són, de fet, el grup electoral que més ha crescut als EUA des de les eleccions de mig mandat del 2018: uns 34,5 milions de persones d’aquesta comunitat poden votar en aquests comicis demà, segons dades del centre d’investigació Pew Research. I en algunes de les batalles clau per al control del Congrés, tenen un percentatge molt alt de votants.
Així passa, per exemple, a Arizona, Nevada i Colorado, estats en què senadors demòcrates lliuraran disputades pugnes per retenir el seu lloc davant dels candidats republicans, i on els hispans constitueixen un 30%, un 24% i un 22% de l’electorat, respectivament. Però no hi ha un sol vot llatinoamericà; varia depenent del país d’origen del votant o de la família, el context geopolític i fins i tot la religió. Per exemple, els llatinoamericans voten molt diferent a Florida, on els nord-americans d’origen cubà tendeixen a donar suport al Partit Republicà, mentre que els porto-riquenys voten majoritàriament els demòcrates. També les persones d’origen mexicà i centreamericà a Califòrnia voten de manera diferent segons on viuen: els que són a la zona de San Francisco solen ser més progressistes que els que viuen a la vall central, en zones més agrícoles.
