Putin fa una crida a evacuar Kherson

El president de Rússia, Vladímir Putin, ha fet una crida a evacuar els civils de Kherson davant la contraofensiva ucraïnesa, mentre Kíiv i Occident intenten desxifrar si prepara una retirada de les tropes o, per contra , pretén crear un parany per a les forces ucraïneses.

“Per descomptat, els que viuen a Kherson han de ser trets de la zona de les accions més perilloses, perquè la població civil no ha de patir bombardejos, ofensives, contraofensives i altres mesures relacionades amb operacions militars”, ha assenyalat després de dipositar flors en un monument amb motiu del Dia de la Unitat Nacional.

Les unitats de pontons del Districte Militar Sud “transporten diàriament fins a 1.200 vehicles, tant camions com automòbils, així com més de 5.000 civils a la riba esquerra del riu Dnièper”, ha informat poc després el Ministeri de Defensa.

“Es recomana encaridament als ciutadans que abandonin el marge dret de la regió i la ciutat de Kherson, ja que aviat és possible un bombardeig massiu de la capital regional”, ha assenyalat avui el vicegovernador prorus, Kiril Stremoúsov.

Aquest ha arribat a anunciar fins i tot un toc de queda les 24 hores del dia a la ciutat, però després ha rectificat i ha dit que “no hi ha restriccions per als residents” més enllà del toc de queda de set hores a la nit.

“A Kherson en aquest moment tot està sota el control total de les agències militars i policials. Hi ha una lluita les 24 hores els set dies de la setmana contra possibles provocacions”, ha afirmat.

Les autoritats titelles a Kherson van ordenar a l’octubre l’evacuació a la regió d’uns 80.000 ciutadans de la riba dreta a l’esquerra del riu Dnièper davant l’acostament de les forces ucraïneses i fa dues setmanes van incloure la capital provincial.

Aquesta setmana han ampliat la mesura també al marge esquerre del Dnièper per treure’n fins a 70.000 persones.

Les especulacions sobre els propers passos de Putin en aquest front, on Ucraïna ja ha recuperat àmplies zones, es van disparar ahir quan Stremoúsov va admetre que “el més probable” és que les tropes russes marxin “al marge esquerre”, cosa que suposaria abandonar a la seva sort l’única capital regional a les mans de Rússia.

A això s’hi va sumar que un alcalde fidel a Kíiv afirmés que les tropes russes havien abandonat tres llocs de control molt a prop de la ciutat, i que la bandera russa havia desaparegut de l’edifici de l’administració regional, traslladada a finals d’octubre a Genichesk, desenes de quilòmetres més al sud-est, a prop de la península de Crimea.

El diari rus Komsomòlskaia Pravda ha assegurat, però, que la bandera tricolor seguia onejant en altres edificis, com l’Acadèmia Marítima Ushakov.

El ministre ucraïnès de Defensa, Oleksii Réznikov, no ha descartat avui la retirada de les tropes russes a la riba esquerra, anunciant-la com un “gest de bona voluntat” com ja va fer quan es va replegar a la primavera de les regions de Kíiv, Sumi i Txernígov.

Tot i així, tampoc ha exclòs la possibilitat que es tracti d’una operació “informativa-psicològica especial” perquè Ucraïna confiï en una falsa retirada i caigui en el parany.

Réznikov ha admès que actualment les pluges dificulten les operacions, a la qual cosa se suma el fet que els russos utilitzen els canals de reg de la regió agrícola com a trinxeres.

“Però sóc optimista sobre l’operació de Kherson. Sé que posarem fi a aquesta guerra a través de la plena desocupació de tots els territoris ucraïnesos (...)”, ha recalcat.

El nord-americà Institut per a l’Estudi de la Guerra (ISW) ha sostingut avui que “encara no és clar si les forces russes defensaran la ciutat de Kherson (...)”.

“Hem observat que les forces russes continuen preparant posicions a la riba esquerra del Dnièper, mentre continuen establint línies defensives al nord-oest de la ciutat i transportant forces mobilitzades addicionals allà”, ha dit.

Segons ha dit avui Putin, 49.000 mobilitzats del total de 318.000 —incloent-hi voluntaris-— efectuen ja missions de combat a Ucraïna.

El mandatari ha reiterat que “un enfrontament amb el règim neonazi de Kíiv era inevitable”.

Ha arribat a comparar el conflicte amb una guerra civil, ja que nega a Ucraïna la seva pròpia existència.

“Assumim la responsabilitat de prevenir una situació molt més difícil. Recordem el que va passar el 1941, quan, malgrat les dades d’intel·ligència sobre la inevitabilitat d’un atac a la Unió Soviètica, es van endarrerir les mesures de defensa necessàries i a quin alt preu vam vèncer llavors sobre el nazisme”, va sostenir.

“Sí, ara tampoc no és fàcil, és difícil, també és amarg pel fet que la confrontació està passant dins d’un poble, tal com va succeir després dels aixecaments del 1917: la gent es va tornar a enfrontar” en una guerra civil, ha recalcat.