itàlia
Cent anys de la Marxa sobre Roma
El centenari de l’arribada al poder del Partit Feixista coincideix amb l’arribada al poder dels seus hereus
Germans d’Itàlia, la formació de la presidenta del govern, Giorgia Meloni, recull el llegat de Mussolini
Avui fa cent anys de la Marxa sobre Roma, l’esdeveniment que es considera l’inici del feixisme històric. La Marxa va ser moltes coses al mateix temps: una demostració de força, un cop d’estat i la culminació d’anys de dura violència contra els dèbils i els rivals polítics per part d’escamots feixistes –que causaven terror als carrers, sempre en grup i humiliant les víctimes–. Mussolini, al contrari del que se sol imaginar, no va participar a la Marxa al costat dels joves i no tan joves enrabiats, mal equipats amb pals, ganivets, punyals i armes velles –i en molts casos afamats– que van venir des d’arreu d’Itàlia en camions, trens o a peu a la capital. Il Duce va seguir l’esdeveniment organitzat pel Partit Nacional Feixista que tenia com a objectiu dur-lo al poder des de Milà, perquè si la cosa no anava bé tenia molt més fàcil la fugida cap a Suïssa. Una constant dels líders feixistes, sempre tan fatxendes com covards.
La Gran Guerra
Sense la Primera Guerra Mundial no es pot entendre l’èxit del feixisme. Itàlia va sortir de la Gran Guerra vencedora però dividida. Perquè ja hi va entrar ben dividida, a la guerra, entre els partidaris i els contraris d’intervenir-hi. Mussolini va ser, durant la guerra, un dels defensors més aferrissats de l’intervencionisme. I quan es va acabar va saber aprofitar el complex estat d’ànim generalitzat de la postguerra, amb una societat habituada al llenguatge bèl·lic, militaritzada, esgotada, ferida, polititzada i amb el patriotisme a flor de pell, per liderar el moviment dels fasci di combattimento. Mussolini s’alimentava també de la rancúnia cap al partit socialista –n’havia dirigit fins i tot el diari, l’Avanti!, que després els feixistes incendiarien–, que no l’havia volgut seguir en l’intervencionisme i en el fervor hipernacionalista.
Els que marxaven cap a Roma volien salvar el país del “perill” del socialisme, que, després de la Revolució Bolxevic de l’octubre del 1917, estava en auge. La classe treballadora es revoltava contra la misèria. Els obrers feien vagues per reivindicar drets laborals, els pagesos exigien la terra, redefinir els contractes agraris. En aquest context, els industrials i els rics agraris, atemorits, van donar suport al feixisme, finançant-lo.
Por del socialisme
I és que la por de la revolució socialista va fer que Mussolini arribés al poder amb el suport de la burgesia, de les classes dirigents liberals, i que el Vaticà i les forces de l’ordre miressin cap a una altra banda. El feixisme va obrir-se camí al Parlament gràcies a una aliança electoral amb els conservadors i liberals, que els van oferir escons a canvi que els fessin la feina bruta: que empressin la violència per acoquinar els molestos rivals socialistes. Un cop al poder, Mussolini va instaurar un règim de terror, una dictadura que va durar vint anys i va inspirar Hitler i el nazisme, el règim cosí germà del feixisme, el seu gran col·laborador.
Per una d’aquelles concomitàncies perverses de la història, el centenari de l’arribada al poder del Partit Feixista ha coincidit amb l’arribada al poder de la seva formació hereva, Germans d’Itàlia. El partit fundat per Giorgia Meloni i Ignazio La Russa recull el llegat del Moviment Social Italià, el partit declaradament feixista creat el febrer del 1946 pels jerarques del règim de Mussolini que, després d’haver dominat el país com uns cacics durant dues dècades, no es van voler donar per vençuts. Germans d’Itàlia conserva el logo del Moviment Social Italià, la flama tricolor feixista.
El partit de la nova presidenta del govern d’Itàlia té un lligam tan estret amb el feixisme que té per costum celebrar la Marxa sobre Roma. Una de les celebracions més sonades va ser la de d’octubre del 2019. Amb la pandèmia, a Itàlia les restriccions van deslluir les dues següents. Aquell any, la plana major de Germans d’Itàlia de la regió de les Marques va organitzar un sopar de partit per celebrar l’inici del feixisme. L’esdeveniment, malgrat l’estètica kitsch –menú amb jocs de paraules feixistes, cites de Mussolini a tot arreu, decoracions de flors de plàstic al costat de bustos d’Il Duce i salutacions nazifeixistes– hauria d’haver causat alarma i rebuig. Un partit polític que governava en moltes regions del nord des de feia dècades al costat de la Lliga i Força Itàlia, que havia format part de tots els governs de Berlusconi, lloava públicament el feixisme. Però no va ser així. El candidat de Germans d’Itàlia, Francesco Acquaroli, que tots els electors havien vist en el sopar d’homenatge al feixisme, va ser elegit en les següents eleccions i és el president de la regió de les Marques.
Cada aniversari de la Marxa sobre Roma els feixistes es reuneixen a Predappio, la població natal de Mussolini i on és enterrat. El 2019 més de 3.000 persones hi van desfilar en formació militar i braç alçat. Aquest any de centenari s’espera una convocatòria massiva, així com actes arreu del país. Enguany els feixistes tenen doble motiu de celebració: el centenari de la Marxa i que els hereus i admiradors declarats de Mussolini, com Meloni, governen les institucions del país. I amb total normalitat.