El Consell d’Europa defensa que l’independentisme “pacífic” no es pot perseguir judicialment
El CdE considera que perseguir canvis en l’estructura d’un territori de manera “democràtica” s’emmarca en la “llibertat d’expressió”
L’informe, basat en la resolució Cilevics, afirma que només hi pot haver sanció penal en cas d’incitació a la violència
El Consell d’Europa (CdE) considera que no es pot perseguir la promoció de la independència d’una regió europea si es busca de manera “pacífica”. Ho diu en un document que no esmenta el procés sobiranista català, però que es basa en la resolució Cilevics, que admetia que els líders independentistes catalans condemnats per l’1-O eren “presos polítics”.
La secretària general del CdE, Marija Pejcinovic Buric, ha publicat aquest dimarts un informe, titulat Llibertat d’expressió política: un imperatiu per la democràcia, on subratlla la importància que els Estats membres protegeixin aquest dret. El document, té 9 pàgines, està signat el 6 d’octubre i ja s’ha presentat al Comitè de Ministres europeu.
El text subratlla que plantejar canvis constitucionals o en l’estructura del territori de manera “democràtica” en un Estat està emparat per la “llibertat d’expressió” i no és un fet que es pugui perseguir. El Consell precisa que aquests “canvis” també inclouen la promoció de la independència d’una regió europea.
L’informe determina que només es pot admetre una sanció penal per l’exercici de la llibertat d’expressió en casos on s’inciti a la violència.
Informe Cílevics
El document de Pejcinovic es basa, entre altres, en la Resolució 2381 de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, coneguda com l’Informe Cilevics. Aquest text considerava que els líders independentistes catalans empresonats eren “presos i preses polítiques” i instava Espanya a reformar el Codi Penal, concretament els delictes de rebel·lió i sedició.
El mateix informe reconeixia que l’1-O de 2017 no hi va haver violència per part de la ciutadania i proposava la via del diàleg i la resolució democràtica.
En una línia molt similar s’expressa l’informe elaborat ara pel Consell d’Europa, ja que torna a fer referència a la necessitat de la negociació per poder resoldre els conflictes polítics.
Pejcinovic recopil·la la doctrina sobre aquest àmbit de departaments del CdE com ara la seva pròpia Assemblea Parlamentària, la Comissió de Venècia, la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància, o el Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO).
També recull les conclusions d’un esdeveniment acadèmic de la Universitat de Ginebra amb el suport del Consell d’Europa, on hi va participar, entre d’altres, el Grup de Treball de Detencions Arbitràries, que ja va condemnar l’Estat per violar els drets dels líders independentistes catalans empresonats per l’1-O.
Obrir camí a Estrasburg
Els partits independentistes, consultats per l’ACN, confien que l’informe pugui aplanar el camí dels dirigents sobiranistes que han portat els seus casos al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en allò que fa referència a la llibertat d’expressió. Els presos i preses pel cas de l’1-O han acusat l’Estat de, precisament, vulnerar el seu dret a la llibertat d’expressió.
Pegasus
La secretària general del Consell d’Europa va afirmar, a finals d’abril, que l’espionatge amb el programari Pegasus només es podria justificar “per raons de seguretat nacional”. Pejcinovic va dir aleshores que, de confirmar-se la praxis contra independentistes, hi ha organismes per “supervisar el cas”.
