Sedició a mig camí
ERC defuig la pressió de l’oferta de Sánchez de rebaixar la presó de 15 a 6 anys i endossa al PSOE retocar el Codi Penal sense fer “subhasta” d’anys
El govern no vol assumir la iniciativa sense lligar el sí republicà per no cremar-se tenint el PP i el TS en contra
Una proposició de llei és el més ràpid
La proposició neix al Congrés i tots la firmen; el projecte de llei seria més lent
Si l’indult és una decisió unilateral i el desgast és de qui el firma i prou (per al ja exministre Juan Carlos Campo, un epitafi polític), una reforma del delicte de sedició en el Codi Penal necessita majoria absoluta i ha de ser una coreografia de riscos compartits. Aquesta és la premissa que guia Pedro Sánchez, que manté el compromís d’homologar el Codi Penal als de la UE, però que hi està disposat només si té lligat ex ante el futur vot a favor d’ERC al Congrés. En vista de la primera oferta de rebaixar a la meitat la pena màxima actual per sedició –de 15 anys a 6 anys–, tal com avançava ahir El País, ERC defuig la pressió i endossa al PSOE la iniciativa, sense caure en una “subhasta” d’anys que de retruc marqui el futur dels exiliats. “El que no farà ERC és entrar en una subhasta pública de negociacions sobre el Codi Penal, atès que és un tema molt seriós. El govern de l’Estat ja sap el que ha de fer”, va etzibar la secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta.
Tot i que les dues parts són els comensals de la taula de diàleg –on el 27 de juliol es va pactar el menú de la desjudicialització abans del 2023–, la desconfiança sobre qui firma la recepta que aparti les togues de la política ho condiciona tot i provoca vertígens. El mal d’altura d’ERC és assumir que el delicte de sedició no serà derogat sinó descafeïnat, i que Marta Rovira i Carles Puigdemont evitaran la presó preventiva si retornen, però no un judici que acabi amb pena de presó. I tot, pagant el peatge de ser el coautor d’un futur Codi Penal que es pugui aplicar a una nova generació de líders independentistes que ho tornin a fer i siguin reprimits per un text legitimat pels independentistes. El mal d’altura de Sánchez és que un projecte de llei del PSOE i Podem per complir la paraula donada a ERC sigui tombat precisament per ERC amb l’excusa de ser insuficient i que el desgast sigui d’ell.
La Moncloa no es mou
La línia oficial és la que Sánchez dictava divendres a Brussel·les –no és casual que la seva veu fos simultània a la no presentació per part d’ERC d’una esmena a la totalitat als pressupostos del 2023– i era reiterada ahir per la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez. “La posició del govern és ben clara: si es dona la majoria, es pot dur a terme, però dubto que en aquests moments la majoria estigui constituïda”, insistia la ministra portaveu.
“Ajustar lleis als veïns”
El ministre de Cultura, Miquel Iceta, subratllava la diferència entre aquest pas i el dels indults i va ometre ERC en l’equació de l’autoria. “Estem parlant d’una cosa absolutament diferent i que és un canvi de la legislació, motivat per una raó ben clara: altres jurisdiccions europees no són com la nostra i el que ens convé és que entenguin perfectament de què estem parlant i que les nostres lleis s’ajustin a les dels nostres veïns”, raona Iceta. “Tota modificació del Codi Penal requereix un consens. Compartir definicions de delictes amb els països del nostre entorn i consens intern són els elements essencials de qualsevol modificació legislativa”, reblava el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, tot evidenciant que l’argumentari monclovita inclou convertir els d’Oriol Junqueras en corresponsables des del primer dia.
El que el PSOE preferiria és que la iniciativa neixi en forma de proposició de llei al Congrés i firmada per tots els patrocinadors, ja que seria més ràpid que un projecte de llei sorgit en el Consell de Ministres, i així s’evitarien tràmits com ara l’informe preceptiu al Consell d’Estat i al CGPJ que ho demorarien tot fins a les eleccions municipals i autonòmiques del maig del 2023.
“No interessa a la gent”
A diferència de Vilalta, el portaveu republicà al Congrés, Gabriel Rufián, ho veu amb millors ulls. “Està molt bé començar a parlar i que sigui el mateix govern i partits polítics espanyols com el PSOE qui posi sobre la taula aquestes propostes. Ja és un avenç molt més gran del que pensem”, va dir a Ràdio 4. Rufián sorprenia els rivals i els companys denunciant que “a la gent no li interessa” la reforma de la sedició i més temes que l’independentisme aborda diàriament perquè “la gent està superdesconnectada”.
L’únic text, el de Podem
La predisposició pública de Sánchez i els ministres del PSOE topa amb una evidència: l’únic que a la coalició ha registrat un text articulat és el soci menor, Podem, per obra de Jaume Asens. El text de Podem incorpora un apartat segon a l’article 544 i hi fixa que “els alçats s’han de valer de l’ús d’armes o altres mitjans perillosos per posar en greu risc la vida de les persones”. “Cal modificar el delicte de sedició si volem homologar-nos a la justícia europea”, insistia ahir Joan Mena.
Si bé des del PDeCAT Ferran Bel –i ahir Marc Solsona– insisteix que els 176 vots hi són –en realitat ara en calen 175: amb l’escó suspès d’Alberto Rodríguez, la majoria és més baixa– i recorda els 173 vots que van aprovar la llei de memòria sense ERC, el lehendakari Iñigo Urkullu mostra reserves. “No entro en el joc del percentatge de reducció del delicte de sedició, vaig al fons. Per què no s’aborda el model d’estat?”, avisa Urkullu, que insta a fixar-se en Escòcia i sosté que una consulta no ha de ser només per a la secessió. Per Isabel Díaz Ayuso, obrint el Codi Penal Sánchez “trosseja la unitat” de l’Estat i “ho dona tot als enemics confessos d’Espanya”.
