Anàlisi
A la Xina només s’accepta una veu cantant
En el Congrés del Partit Comunista xinès rarament res passa per casualitat. És un esdeveniment coreografiat a la perfecció, com una orquestra ben afinada. Confusió, desgavell i divisions internes són mostres de feblesa que Xi Jinping no es pot permetre, i menys a poques hores de ser investit president per tercer mandat consecutiu.
Ahir, en la cerimònia de clausura, Xi va fer la primera demostració de força, que culminarà avui quan es presenti davant de la Xina i el món els membres del nou politburó, encapçalats pel gran líder. Què ha passat, doncs? D’una banda, figures molt rellevants del panorama polític xinès han estat excloses dels 205 membres del Comitè Central, apartant-los bruscament a la perifèria del partit. Dos d’ells són Li Keqiang, actual premier, i Wang Yang, cap de la Conferència Consultiva Política del Poble Xinès. Tots dos entraven dins la franja d’edat per ser reescollits en el politburó, però cap dels dos era considerat proper a Xi. Wang era del sector més liberal i potencial successor de Li, que com a premier és qui s’ocupa de l’economia, motiu pel qual la seva exclusió i la de Li –que no s’havia de jubilar fins al març– apunta al fet que el nou politburó incorporarà principalment aliats de Xi, reforçant el seu control sobre el partit.
D’una altra banda, la teatral expulsió de l’expresident Hu Jintao, que estava assegut al costat de Xi a l’escenari. Se li acosta un guàrdia de seguretat, fa posat de desconcert, intercanvia una breu conversa amb el subdirector de l’Oficina Central del Partit Comunista, Kong Shaoxun, s’aixeca, diu quelcom a Xi, que respon, i marxa tot donant uns copets a l’espatlla del dissortat Li Keqiang, en una inesperada mostra de comprensió o fins i tot de suport.
Això evidencia que, sí, hi ha un sector opositor a Xi, més pro lliure mercat, menys autoritari –cosa que no vol dir que defensin una reforma política. La preeminència del partit és indiscutible. Però l’expulsió de Hu i la destitució de Li i Wang demostren que hi ha tolerància zero a l’oposició i un sol líder indiscutible: Xi.