Truss nomena titular d’Interior un exministre de Johnson

La primera ministra britànica, Liz Truss, ha designat com a titular d’Interior Grant Shapps, que va ocupar la cartera de Transport durant l’anterior govern de Boris Johnson.

La fins ara ministra d’Interior, Suella Braverman, ha dimitit avui després d’haver comès l’“error” d’enviar des del telèfon personal un document oficial, en contra de les regles de l’Executiu.

Shapps, que va donar suport a les primàries conservadores al rival de Truss, Rishi Sunak, va ser un dels tories més crítics amb la retallada d’impostos que la primera ministra es va veure obligada a retirar davant les turbulències financeres que va provocar als mercats.

“Òbviament, estem en un moment turbulent per al govern, però el més important és que la gent en aquest país tingui seguretat i per això és un gran honor per a mi haver estat designat ministre d’Interior”, ha declarat Shapps als mitjans.

La cap de l’Executiu, que lluita per mantenir-se al càrrec malgrat haver-se desplomat a les enquestes i afrontar pressions internes per abandonar Downing Street, ha expressat en una carta pública la seva acceptació de la renúncia de Braverman.

“És important que el codi ministerial i la confidencialitat del gabinet (de govern) es respecti”, ha afirmat la primera ministra.

“Estic agraïda pel seu servei com a ministra d’Interior. El seu temps al càrrec (un mes i mig) ha estat marcat pel seu ferm compromís per mantenir la seguretat dels britànics”, va afegir.

El nou ministre d’Interior va ser un dels caps de la revolta tory contra els plans fiscals de Truss a l’últim congrés anual dels conservadors, celebrat a principis d’aquest mes.

“No hauríem d’enterbolir les aigües amb retallades d’impostos per als rics ara mateix, quan la prioritat han de ser les llars corrents”, va dir Shapps durant el congrés.

Des de llavors, Truss ha destituït el ministre d’Economia, Kwasi Kwarteng, i ha fet marxa enrere en la majoria dels seus plans fiscals, que van portar el Banc d’Anglaterra a iniciar una compra d’emergència de bons sobirans davant d’un “risc material per a l’estabilitat” financera del Regne Unit”.