Música

Idò han omplit es Sant Jordi

Antònia Font presenta ‘Un minut estroboscòpica’ en un concert memorable, davant un públic entregat

Antònia Font va irrompre puntual ahir a les 21.30 h a l’escenari del palau Sant Jordi i va iniciar el concert amb Un minut estroboscòpica, la cançó que dona títol al seu nou disc. La cosa anava de present i futur, semblava que volguessin deixar clar, i el públic va respondre amb entusiasme i corejant la nova cançó. Pau Debon, aclamat com una estrella, va mostrar el seu carisma fent cridar, cantar i aplaudir el públic des de l’inici.

Era el primer concert d’Antònia Font al palau Sant Jordi i van superar la prova: van penjar el cartell d’entrades exhaurides i el van convertir en una festa. Les primeres paraules de Debon hi van fer referència: “Quina currada que teniu aquí, és un lloc emblemàtic per a qualsevol grup que vulgui fer música.” Més endavant es va deixar anar –“és una puta passada sa gentada que heu vengut”–, i va agrair diverses vegades l’assistència al públic. Només el so no va estar a l’altura de la festa. Fins i tot costava seguir les lletres d’alguns temes, tot i que va anar millorant.

Després d’arrencar amb el nou disc, de seguida van sonar tres clàssics, Me sobren paraules, de l’àlbum Lamparetes, i Darrera una revista i Love song (de Batiskafo Katiuscas), i van tornar al darrer àlbum amb Oh la la, un dels temes més populars, i Miquel Riera, cançó en memòria de l’escalador i amic de Joan Miquel Oliver, a qui també va dedicar el llibre Setembre, octubre i novembre.

Nous temes i clàssics

La tònica es va mantenir durant tot el concert, amb Pau Debon al comandant de la nau i la tripulació de sempre: Joan Miquel Oliver, creador de les cançons i ànima del grup, Jaume Manresa, Pere Debon i Joan Roca. Temes de diferents discos es van anar alternant amb els nous, i si hi va haver algun canvi, si de cas és que va augmentar la cridòria, i el públic va cantar a viva veu i va ballar amb temes com Armando rampas, Vitamina sol, Dins aquest iglú, Vos estim a tots igual, Mecanismes, Icebergs i guèisers... Una de les cançons del nou disc, Amants perfectes, va fer encendre per primer cop milers de mòbils. A la recta final va arribar l’artilleria més potent, amb Batiskafo Katiuscas, Alegria i Wa yeah! Pau Debon va resumir les emocions de la nit amb una frase: “Som home de poques paraules, però m’heu deixat sense paraules!”

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.