Política

itàlia

D’Auschwitz al nou feixisme

La primera sessió al Senat després del triomf de l’extrema dreta exemplifica la gravetat del moment

Liliana Segre, supervivent de l’Holocaust, ha de cedir la presidència a La Russa, admirador de Mussolini

Quan els llibres d’història del futur hagin d’explicar la magnitud del que estem vivint a Itàlia probablement triaran, per il·lustrar-ho, la foto del que va passar ahir al Senat italià. Era la primera sessió després de la victòria electoral de l’extrema dreta postfeixista de Germans d’Itàlia i, com marca la tradició, l’havia de presidir el senador més ancià, Giorgio Napolitano.

Com que l’expresident de 97 anys estava “indisposat”, li va tocar a Liliana Segre, de 92. Supervivent de l’Holocaust, Segre ha dedicat la vida a fer pedagogia per evitar que l’horror del feixisme i el nazisme es repetissin. I va haver d’aixecar-se de la cadira per cedir-la al president del Senat que van escollir els representants dels italians: Ignazio Benito Maria La Russa, cofundador de Germans d’Itàlia i feixista de pedra picada. La històrica foto del traspàs de presidència de Segre a La Russa és un símbol tan eloqüent com pertorbador del moment present. I no només d’Itàlia.

Quan Liliana tenia vuit anys, el 1938, Mussolini va decretar les infames lleis racials, duna sèrie de lleis racistes que van culminar amb la deportació de milers d’italians jueus i gitanos als camps d’extermini nazis. Una d’elles va ser Liliana. De família no practicant, no va tenir consciència de ser jueva fins al dia que la van fer fora de l’escola per aquest motiu. “No les he pas fet jo, les lleis racials. Adeu!”, li va dir amb indiferència la mestra. Segre ha explicat sempre que, malgrat els horrors inenarrables que va viure als camps d’extermini on la van dur els feixistes, on va veure torturar nens i ancians i on els nazis van assassinar la seva família, res no l’ha ferit tant com la indiferència.

La de la seva mestra, o la dels italians que feien broma mentre es tancaven les portes del tren que la deportava a ella i tants d’altres cap a Auschwitz, com animals. O la dels qui avui miren cap a una altra banda davant l’auge, de nou, del feixisme.

Sàvia i coratjosa, el 2018, quan Matteo Salvini va arribar al poder, Segre va avisar que el clima que es respirava a Itàlia li recordava massa el que es vivia els anys abans de la instauració del feixisme.

Emocionada i ferma

La senadora Segre, que des que es va enfrontar públicament a Salvini viu amb escorta policial permanent, a causa de les amenaces de mort que rep, ahir va fer un valent discurs antifeixista. Emocionada i ferma, va començar explicant el vertigen que li produïa que aquella nena que va ser deportada pels feixistes a Auschwitz presidís el Senat d’Itàlia just l’any del centenari de la Marxa Sobre Roma. El 28 d’octubre farà cent anys de la marxa que va marcar l’inici del feixisme i que Germans d’Itàlia, el partit que ha guanyat les eleccions, celebra cada any.

Segre va recordar la figura de Giacomo Matteotti, periodista i polític italià que va ser un dels primers d’advertir del perill de deixar entrar els feixistes a les institucions quan els de Mussolini van ser escollits al Parlament. Matteotti defensava que amb els feixistes no s’hi pot dialogar, perquè el feixisme no és una opinió, sinó un crim. Per això i per haver destapat les corrupteles dels jerarques feixistes, Mussolini el va fer assassinar.

La Russa és un fervent admirador de Mussolini, com és natural essent dirigent de la formació hereva del Partit Feixista. És en política des de temps immemorials. Berlusconi el va fer vicepresident del Senat el 1994, i també va ser el seu ministre de Defensa del 2008 al 2011. Mai ha amagat que és feixista; aquí no valen eufemismes com ara “nostàlgic”. Tampoc atribuir-ho a “un període de joventut”, quan, durant els anys de plom, com a militant feixista va estar involucrat en episodis violents.

El 2017 va fer la salutació nazifeixista al Parlament i, fa poc, va obrir les portes de casa a la televisió per mostrar, cofoi, que viu en un mausoleu d’apologia al feixisme. Té des d’estàtues de Mussolini fins a records de l’època del col·laboracionisme amb els nazis.

Observar el camí que ha fet La Russa serveix per entendre el procés de blanqueig del feixisme que Berlusconi va iniciar fa tres dècades. Va dur un feixista declarat a les institucions i després el va fer sortir dia i nit als seus canals televisius per mostrar com és de simpàtic. Tots els italians l’han vist participar en xous on un dia elogiava il Duce i l’endemà reia, ballava i es deixava estampar pastissos de nata a la cara.

I així, rient rient, el feixista que admira Mussolini ha tret el lloc a la dona a qui Mussolini va deportar a un camp d’extermini. I res, tal dia farà un any. Com malauradament ens ha ensenyat Segre, “la indiferència és la condició necessària per al feixisme”.

LES FRASES

El 1938 les lleis racistes em van obligar a deixar la cadira de l’escola, i avui estic asseguda a la més prestigiosa del Senat
Que una persona com jo presideixi el Senat en el centenari de la Marxa Sobre Roma té un gran valor simbòlic
La Constitució és el testament de 100.000 morts caiguts en la llarga lluita per la llibertat
Les institucions democràtiques han de garantir que ningú serà deixat sol davant la por i la ràbia
Liliana Segre
SUPERVIVENT DE L’HOLOCAUST I SENADORA ITALIANA
Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.