Escòcia defensa el referèndum
Argumenta davant el Tribunal Suprem britànic el seu dret a convocar una consulta sense l’autorització de Londres
L’alta instància judicial avisa que la deliberació es podria prolongar durant uns mesos
El Tribunal Suprem (TS) britànic va celebrar ahir el primer dels dos dies de la vista per la batalla legal entre el Regne Unit i Escòcia pel segon referèndum sobre la independència. La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, el vol celebrar el 19 d’octubre del 2023 i el govern estatal s’hi oposa.
Ahir va ser el torn del Lord Advocate, el títol de l’advocada general del govern escocès, Dorothy Bain, per exposar els arguments del govern d’Edimburg. Bain és també l’assessora del govern regional i la fiscal general d’Escòcia. El govern escocès pregunta a la màxima instància jurídica britànica si Escòcia pot celebrar un referèndum “consultiu”.
Bain va dir que era “d’interès públic” que l’assumpte fos resolt pel tribunal més alt que hi ha al Regne Unit. Gran part dels arguments legals se centren en interpretacions diferents de la llei d’autonomia del 1998, mitjançant la qual es va tornar l’autogovern a Escòcia. Segons la llei, les qüestions relatives a la Unió estan reservades a Westminster, és a dir, a Londres, però no queda clara del tot la lletra petita.
De fet, Bain va citar l’exjutge britànic Lord Mackay de Drumadoon, que fa 24 anys va suggerir que si no s’aclarien les regles del referèndum abans de la creació del Parlament escocès el 1999, “el problema s’estancaria”, com així ha succeït.
El govern estatal, que sí que va acceptar celebrar una consulta el 2004, ara no la permet, al·legant que la del 2014 va ser una consulta en una generació i haurien de passar dècades abans que n’hi hagués una altra.
Aquesta va ser la posició de Boris Johnson durant els seus tres anys de mandat i és la posició de Liz Truss des que va accedir al poder. Sense el permís de Londres, concretament de l’ordre 30, Escòcia no pot celebrar un referèndum. I, a diferència del que passa amb Irlanda del Nord, Escòcia no té cap mecanisme legal per obligar el govern estatal a acceptar un referèndum de separació.
“Problema genuí”
L’advocada va expressar al tribunal els seus dubtes sobre si el projecte de llei presentat pel govern escocès el 28 de juny al Parlament regional per convocar una consulta sobiranista la tardor vinent és un dels “assumptes reservats” al govern estatal, o sigui, si està fora de la seva competència, i que busquen una “certesa jurídica”. Bain va dir que aquest era un “problema genuí” que no està resolt, i que “es tracta d’un problema d’una importància excepcional per a la gent d’Escòcia i el Regne Unit”.
Bain va exposar al tribunal, format per cinc jutges, que la consulta va ser una promesa central del Partit Nacional Escocès (SNP) en els comicis del maig i que “està avalada per l’electorat escocès”, i també que va ser una conseqüència del Brexit. Un altre punt important que va voler deixar clar és que la consulta no és vinculant i que, per tant, no tindria necessàriament conseqüències legals com va passar amb el referèndum sobiranista del 2014 i amb el referèndum europeu del 2016. “Un referèndum no vinculant té invariablement conseqüències polítiques, però, en dret, no té cap efecte; és purament consultiu” i es permet en altres països.
Qüestions tècniques
Al començament de la sessió, el jutge principal, Lord Reed, va explicar que el primer punt a decidir és si la pregunta que planteja el Lord Advocate és competència del tribunal. Si ho fos, “aleshores el tribunal ha de decidir la resposta a la pregunta que s’ha referit, que en essència és si els poders d’un Parlament escocès li permeten legislar per a un referèndum sobre la independència d’Escòcia”. Va deixar clar que, malgrat el “context polític”, el tribunal es limita a “qüestions tècniques de dret”. Finalment, va dir que tenen més de 8.000 pàgines per estudiar, que “la vista és sols la punta de l’iceberg” i que podrien trigar mesos a emetre un veredicte, que podria ser que no tenen competències.
Avui és el torn dels lletrats del govern britànic, liderats per l’advocat general per a Escòcia, Sir Keith Stewart, que ahir va començar a argumentar que el Suprem no hauria d’opinar sobre projectes de llei no aprovats.
