Política

escòcia

Sturgeon presenta la independència com a “via de sortida al desgovern”

Si el tribunal denega la possibilitat de convocar un segon referèndum, la líder nacionalista podria optar per unes eleccions plebiscitàries

La líder nacionalista i ministra principal d’Escòcia, Nicola Sturgeon, ha dit aquest dilluns que la independència és “essencial” per a escapar del “desgovern de Westminster” (seu de les institucions britàniques a Londres), en el seu discurs de clausura del congrés anual del Partit Nacional Escocès (SNP).

Sturgeon, líder de l’SNP, ha tancat el congrés que els nacionalistes han celebrat a la ciutat escocesa d’Aberdeen i ha afirmat que Escòcia “té tot el necessari per a ser un país d’èxit independent.”

En el discurs ha presentat l’actual crisi com a resposta al moment en què el seu govern pretén celebrar una nova consulta per la independència de la regió. “Per què la independència en un moment de crisi? En la mateixa pregunta està la resposta”, ha afirmat davant un auditori ple de gom a gom que l’ha ovacionat en nombroses ocasions.

El govern que lidera Sturgeon ambiciona la celebració d’una nova consulta per la independència l’any vinent, 19 d’octubre de 2023, presentada com a “essencial per a escapar del control i desgovern de Westminster”, ha asseverat.

La líder nacionalista ha acusat el govern de Londres de “soscavar” la Unió amb el seu “agressiu unionisme” i per això, al seu judici, l’escissió és “la millor manera de protegir la relació sobre la qual es va fundar el Regne Unit.

El míting ha tingut lloc en la vespra del judici en el qual el Tribunal Suprem Britànic determinarà si el Parlament regional d’Escòcia és competent per a legislar unilateralment sobre la celebració d’una consulta d’autodeterminació, davant una hipotètica negativa de Londres a permetre-la.

Sturgeon ha fet referència al cas en dir que “si Westminster hagués tingut gens de respecte per la democràcia escocesa, aquest judici no hauria estat necessari”.

Els escocesos es van pronunciar en 2014, i van optar per la permanència al Regne Unit per 55% a 45%. Avui, els sondejos mostren un lleuger canvi, amb opinions més igualades i una societat dividida.

La pregunta davant la més alta cort britànica va ser sol·licitada per l’advocada general d’Escòcia, Dorothy Bain, al “no estar segura” sobre la legalitat d’introduir la legislació en la cambra de la regió, i s’espera que es resolgui en unes sis o vuit setmanes.

La líder de l’SNP va prometre respectar el veredicte de l’alta cort, perquè creu “en l’estat de dret”, va dir. No obstant això, va matisar que una negativa només deixaria als independentistes una opció: “Posar la pregunta en unes eleccions (de caràcter plebiscitari) o abandonar... i jo mai abandonaré la democràcia escocesa”, va asseverar.

Sturgeon també ha avançat que dins d’una setmana es presentarà l’argumentari econòmic per a una hipotètica Escòcia independent, amb l’objectiu de convèncer a la població que no estigui segura sobre la qüestió.

Aquesta visió econòmica estarà basada en la tornada d’Escòcia a la Unió Europea, al Mercat Únic i a la llibertat de moviments, així com en les fonts d’energies naturals i energies renovables, i la prohibició del “fracking”, a diferència de la resta del Regne Unit.

El Tribunal Suprem britànic analitza si Escòcia pot convocar un referèndum

El Tribunal Suprem britànic analitzarà entre demà i el dimecres si el Parlament autònom escocès té competències per a convocar un referèndum d’independència a Escòcia sense el consentiment del govern britànic.

L’advocada de l’Executiu d’Edimburg, Dorothy Bain, va demanar a la màxima instància judicial del Regne Unit que determini aquesta qüestió constitucional, abans que la ministra principal escocesa, la independentista Nicola Sturgeon, tramiti davant el seu legislatiu el projecte de llei del Referèndum d’independència d’Escòcia.

Una sala de cinc jutges encapçalada pel president, Robert Reed, escoltarà els arguments de les parts abans de pronunciar el seu dictamen, unes setmanes després.

A més de Bain, participen en el procés l’advocat del govern britànic per a assumptes escocesos, Keith Stewart, i Claire Mitchell per part del Partit Nacional Escocès (SNP) de Sturgeon, encara que ella només pot presentar els seus arguments per escrit.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.