Del divorci a la guerra oberta
Junts insta Aragonès a anar a una qüestió de confiança, i ERC li reclama suport al pressupost que ha elaborat Giró
Borràs diu que el govern no té legitimitat i Vilagrà l’acusa d’utilitzar el llenguatge populista de Vox
El divorci consumat divendres a l’executiu entre ERC i Junts ha desfermat amb tota la cruesa unes hostilitats que fins ara havien aflorat amb comptagotes però que restaven latents entre els grans partits independentistes. Els dirigents de Junts van apuntar ahir contra el govern en franca minoria que han anunciat els seus ja exsocis per repetir al president, Pere Aragonès, ja sense cotilles, l’exigència que de fet va desencadenar la ruptura: que se sotmeti a una qüestió de confiança “per radicalitat democràtica”, en paraules del secretari general, Jordi Turull, que ja va dir a TV3 que ara mateix hi votarien en contra perquè no han complert l’acord de govern. A més, es va mostrar crític amb noms com ara els de Carles Campuzano o Quim Nadal, escollits per al nou gabinet. “No podem validar un govern que diu que el procés l’hem de deixar estar”, va concloure.
Gairebé a la mateixa hora, la presidenta del partit, Laura Borràs, corroborava a RAC1 la mateixa petició –i si no, “caldria tornar a les urnes”, subratllava–, qualificava d’“artifici” el nou executiu format –troba “fins i tot ofensiu” que es digui que representa la Catalunya sencera quan Junts no hi és– i anava un pas més enllà en reptar Aragonès a renovar la confiança al Parlament perquè ja “no té la legitimitat democràtica que li ha permès ser allà on és”. La presidenta suspesa del Parlament, això sí, deia que ella no dimitirà del càrrec “si Aragonès tampoc ho fa”, ja que va ser apartada “per una altra mena d’estratègia”. En tot cas, des d’ERC es recordava ahir que només ella pot plegar i que ells no impulsaran cap reforma del reglament perquè ho faci, si bé “valoraran” qualsevol proposta que els facin arribar i “d’entrada” mantenen l’oferiment de votar un nou president de Junts. El govern, mentrestant, prenia les paraules de Borràs com una declaració de guerra, i minuts després la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, li replicava al mateix mitjà lamentant que denotava “un llenguatge bastant populista” parlar de governs il·legítims. “Vox ho fa servir sovint al Congrés dels Diputats, i no és el que toca ara”, etzibava, en una comparació que de fet ja havien fet diputats d’ERC a la cambra com ara Joan Margall. “El crit de «govern il·legítim!» d’alguns dirigents de Junts és el mateix que sentim cada dimecres a la sessió de control del Congrés. Exacte, de les files de Vox”, havia piulat abans.
Vilagrà, en tot cas, defensava a Catalunya Ràdio que els republicans se senten “molt còmodes” amb els independents incorporats a un govern que “ara sí que estarà cohesionat”, i al qual també aportaran “expertesa i coneixement de l’administració”. A més, va repetir que treballaran per esgotar la legislatura, i va reclamar “reflexió política, anàlisi i serenitat” als comuns, que diuen que el govern “ha nascut mort” i que no hi donaran suport.
El pressupost, pendent
L’escalada verbal entre els fins ara socis, que també s’ha multiplicat en els últims dies a les xarxes, no sembla que ajudi gaire a l’aspiració que ahir va repetir ERC: que Junts doni suport al pressupost per al 2023 que el seu mateix conseller, Jaume Giró, ha elaborat. “Espero que tothom estigui a l’altura en un moment complicat”, instava Vilagrà, que malgrat tot confiava “refer ponts” amb ells. Mentrestant, el president del partit, Oriol Junqueras, deia a TV3 que veuria “estrany” que no votessin uns comptes que han fet ells i que ja estaven pactats. Ell creu que això és el “més natural” i vol creure que és “el més probable”. “No s’entendria que se’n desentenguessin i passessin a fer oposició frontal contra polítiques que havien fet fins ara, i aquí hi entren els pressupostos”, hi afegia després la portaveu, Marta Vilalta, que anava més enllà i deia que confiava que poden continuar aprovant amb Junts moltes mesures que tenien pactades al pla de govern.
Tant Borràs com Turull, però, van tirar pilotes fora i van evitar definir-se encara sobre el pressupost, per bé que ja s’endevina que serà difícil que facin de crossa d’un govern del qual acaben de sortir, i contra el qual estan carregant durament. “No es pot començar la casa per la teulada”, avisava Turull, que deia que caldrà veure quins comptes arriben al Parlament –segons els republicans, el gran gruix serà el que ha deixat preparat Giró, tot i que la nova consellera Mas hi voldrà fer algun canvi, o n’hi pot haver per tancar les negociacions amb els comuns– i retreia que ara Junts hagi d’aprovar els comptes quan és ERC el que no compleix els acords.
Pròrroga abans que PSC
En aquest sentit, els republicans mantenen que una pròrroga, amb tots els ajustaments tècnics que fossin necessaris, és una opció que tenen en compte i que permetria fins i tot implantar bona part de l’escut social per valor de 300 milions que Aragonès va anunciar en el debat de política general. A fi de poder mantenir algun trumfo en la partida a tres bandes que es juga també amb el pressupost estatal i la taula de diàleg, ERC fins i tot s’estima més aquesta opció abans que dependre del PSC, per estalviar-se un suport que els limitaria molt el poder de negociació. Així ho van insinuar tant Junqueras com Vilalta, si bé ahir deixaven una porta oberta. “Amb el PSC no... de moment”, deia el líder, que confia que els socialistes catalans “algun dia” se sumaran a la via antirepressiva i de l’autodeterminació, com de fet les enquestes ja indiquen que han fet la majoria dels seus votants. També la portaveu deia que al Parlament parlaran amb tots els grups. “Però els que allarguen la mà per sumar en qüestions pressupostàries també demanaríem que l’allarguessin per ajudar a resoldre el conflicte polític”, condicionava.
Presidència agafa Polítiques Digitals i Govern Obert
El DOGC va publicar ahir els cessaments dels consellers de Junts i els nomenaments dels nous anunciats diumenge al vespre. A més, confirmava els canvis de nom ja indicats dels departaments –el d’Acció Exterior també incorpora l’afegitó “i Unió Europea”– i enumerava les noves competències de cadascun. En aquest sentit, el Departament de la Presidència es queda tant l’apartat de Polítiques Digitals, fins ara lligat a Territori –inclòs el control del CTTI i de l’Agència de Ciberseguretat–, i l’apartat de Govern Obert, que s’escindeix d’Acció Exterior, que inclou processos electorals i polítiques de transparència. A més, rep els Afers Religiosos, fins ara adscrits a Justícia.
La consellera Vilagrà justificava l’ampliació de funcions per poder acabar de ser “la veritable sala de màquines” de l’administració i apropar l’àrea tecnològica a tota l’àrea de recursos humans de la Generalitat i l’atenció ciutadana. “És un gran repte”, entomava. A més, justificava que s’hagi prescindit de vicepresidència perquè el seu departament “ja és molt transversal, coordina el govern i relliga totes les conselleries”.
