Un govern per abraçar el 80%
Aragonès busca la màxima transversalitat en el nou executiu amb Nadal, Ubasart i Campuzano, que han tingut papers destacats al PSC, Podem i CiU
Restitueix Serret, potencia Vilagrà i reserva a ERC els departaments de més pes
Justícia afegeix ‘Drets’ i ‘Memòria’ al nom oficial per remarcar l’aposta
Natàlia Mas i Guix serà la primera dona al capdavant d’Economia
Habemus nou govern. Tal com havia promès, el president Pere Aragonès ha tancat amb celeritat –tot just 48 hores– la remodelació integral de l’executiu a què es va veure abocat arran del cop de porta de Junts divendres a la tarda, i ho ha fet amb l’anunci d’un nou govern, ahir a les set del vespre, que, com ell mateix ja va avançar aquella nit, es proposa representar els grans consensos que tots els sondejos detecten que hi ha a Catalunya contra la repressió judicial a l’independentisme, contra la monarquia i a favor del dret a decidir. “Catalunya tindrà un govern de país, un govern per a la Catalunya sencera, que representarà els consensos del 80% de la ciutadania”, piulava ahir al vespre el president.
El nou executiu, format finalment per les mateixes catorze conselleries que hi havia fins ara i que manté la paritat, busca la màxima transversalitat i pica l’ullet a amplis sectors més enllà d’ERC, ja que incorpora independents que han tingut un rol molt destacat en altres òrbites polítiques: Quim Nadal, als socialistes; Gemma Ubasart, als comuns, i Carles Campuzano, a l’antiga CiU. A més, en un cop d’efecte gens casual en resposta als que l’acusen d’haver rebaixat plantejaments després de l’1-O, Aragonès restitueix per primer cop un dels membres d’aquell govern legítim que va ser destituït pel 155, Meritxell Serret.
Vilagrà, número 2
Tot i que no se la nomena formalment vicepresidenta, perquè, segons fonts de Palau, s’ha considerat “innecessari” –de fet, fins i tot amb Jordi Puigneró en el càrrec, ja se la visualitzava sovint en aquest perfil encapçalant la taula de diàleg o les comissions bilaterals–, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, assumeix les funcions vacants i encara algunes més, i queda reforçada així oficialment com a número 2 de l’executiu. La vicepresidenta in pectore exercirà ara tasques de coordinació del govern i controlarà totes les delegacions territorials –àrees que fins ara eren de Vicepresidència–, i a més assumeix l’àmbit de Processos Electorals, que ara tenia Acció Exterior, potser per unificar l’organització de la consulta pendent al Pirineu sobre els Jocs d’hivern.
ERC agafa els de més pes
Qui també pren un gran relleu en el nou executiu és Natàlia Mas i Guix, antiga col·laboradora de confiança d’Aragonès i del seu predecessor Oriol Junqueras, que serà la primera dona titular del Departament d’Economia i Hisenda. No tindrà una tasca fàcil, però la seva prioritat serà mirar que Junts aprovi el pressupost del 2023 que va deixar encarrilat Jaume Giró, deixant-hi si pot alguna empremta personal. De fet, a més d’Economia, totes les altres conselleries considerades de més pes polític queden en mans republicanes. El Departament de Territori –un dels més grans de l’executiu, tot i que perd l’afegitó de Polítiques Digitals proposat per Puigneró– passa a mans de l’exalcalde de Sabadell Juli Fernàndez, que ara era diputat d’ERC al Parlament. I el d’Acció Exterior –que també perd la postil·la de Govern Obert que havia aportat la seva anterior titular, Victòria Alsina– passa a mans de Serret, consellera d’Agricultura en la presidència de Carles Puigdemont, que després durant la seva època a l’exili a Brussel·les ja va ser delegada del govern davant la Unió Europea. La nova titular, que ara era portaveu adjunta d’ERC al Parlament, està pendent, això sí, del procés judicial reprès quan va decidir tornar, amb la qual cosa té l’amenaça d’una inhabilitació en l’horitzó. Per substituir Josep Maria Argimon a Salut, i desmentint algunes especulacions que havien sorgit en les últimes hores, l’elegit finalment és un altre republicà de carnet, Manel Balcells, que el 2006, al final del primer tripartit, havia ocupat fugaçment –tres setmanes– el càrrec de conseller d’Universitats.
Els independents
Els noms que més criden l’atenció, en tot cas, són els dels independents, en què s’han triat cares que han tingut papers molt rellevants en altres forces polítiques. Potser el més sorprenent és el de l’exconseller de Política Territorial i Obres Públiques, en aquest cas els set anys del govern tripartit, Quim Nadal. Exlíder i presidenciable del PSC en el decenni dels noranta, ja fa uns anys que es va allunyar dels socialistes i que semblava definitivament retirat de la política activa, però ara Nadal prendrà el relleu a una altra gironina, Gemma Geis, al capdavant del Departament d’Universitats i Recerca.
L’històric dirigent convergent Carles Campuzano és l’elegit per ocupar el Departament de Drets Socials, fins ara en mans de Violant Cervera. Campuzano, que va ser una pila d’anys diputat de CiU a Madrid, representaria el perfil més moderat del sobiranisme, ja que després va passar al PDeCAT, i fins i tot se’n va donar de baixa fa dos anys per anar al Partit Nacionalista de Catalunya de Marta Pascal, que va acabar en res. Ara treballava en el tercer sector.
L’exsecretària general de Podem a Catalunya Gemma Ubasart completa la composició del nou govern, en aquest cas prenent el relleu a Lourdes Ciuró com a consellera de Justícia, Drets i Memòria, denominacions, aquestes dues últimes, amb què s’amplia el nom oficial per reivindicar l’aposta prioritària que fa ERC tant per la defensa dels drets civils i polítics com per la memòria històrica. Segons va poder confirmar El Punt Avui, a més, la portaveu del govern, Patrícia Plaja, figura que havia estat pactada entre els socis però que de fet ja depenia directament de Presidència, mantindrà també les funcions.
La presa de possessió, demà a les nou del matí
La presa de possessió dels nous consellers està previst que es faci en una breu cerimònia al Palau de la Generalitat demà a les nou del matí, just una hora abans del consell executiu en què s’estrenaran. Avui, el DOGC ja publica la destitució per part d’Aragonès, després que li presentessin tots la seva petició de renúncia, dels sis consellers sortints de Junts. Un cop els nous consellers hagin pres possessió, el nou govern també haurà de nomenar els secretaris generals dels departaments –els números 2–, moment fins al qual els antics restaran en el càrrec a fi de garantir el millor traspàs. També caldrà fer una comunicació dels canvis al Parlament. Coneguda l’estructura del govern i el nom dels departaments, en els propers dies caldrà veure també si hi ha algun canvi més en els seus àmbits competencials, l’ordre de precedència o les adscripcions dels ens públics. Igualment, en les següents sessions de govern s’hauran d’aprovar els nomenaments o ratificacions dels secretaris sectorials dels departaments, així com dels directors generals, els titulars d’ens públics adscrits i els delegats territorials.
La remodelació arriba després que Aragonès hagi estat tot el cap de setmana tancat a Palau, amb una sortida dissabte a l’executiva d’ERC, en què ha mantingut diverses reunions amb la consellera Vilagrà i el seu equip més proper, i en què també ha parlat –a més, és clar, dels candidats a les conselleries, amb qui no havia contactat abans– amb membres del teixit socioeconòmic del país.
