Línia divisòria esborrada

La línia de separació imaginària que divideix l’estret de Taiwan entre aquesta illa i la Xina continental des de fa més de setanta anys i que ha ajudat a mantenir un equilibri des de la guerra freda s’està, definitivament, esborrant. Hi contribueix la pressió de la marina xinesa, que referma la seva posició de força, especialment després de l’estada a Taipei de la presidenta de la Cambra de Representants dels EUA, Nancy Pelosi, l’agost passat. Una visita que va provocar una furiosa reacció xinesa amb prop d’una setmana d’exercicis militars a la zona. Pequín, que mai no ha reconegut oficialment la línia que un general nord-americà va idear el 1954 en el punt àlgid de l’hostilitat de la guerra freda, havia respectat en gran mesura aquesta divisió tàcita fins aquests darrers anys.

Tot i que les incursions no havien estat greus fins a l’actualitat, les dades mostren com, els darrers anys, coincidint amb la pandèmia i amb les protestes de Hong Kong, Pequín havia anat augmentant la pressió militar sobre Taiwan amb incursions tant a la zona d’exclusivitat aèria com a la marina. L’any passat, Taiwan va registrar unes 970 incursions d’avions de guerra xinesos a la zona de defensa aèria, xifra que suposaria més del doble de les aproximadament 380 que es van comptabilitzar el 2020. “Volen augmentar la pressió sobre nosaltres amb l’objectiu final de renunciar a la línia mitgera”, va assegurar a l’agència Reuters un funcionari taiwanès familiaritzat amb la planificació de seguretat a la regió. “Volen que això sigui un fet”, hi va afegir. L’augment de l’activitat aèria i marítima de l’exèrcit xinès posa cada vegada més pressió sobre els limitats recursos militars de Taiwan, especialment per la seva envellida flota d’avions de combat en comparació amb els moderns aparells de la força aèria continental. El cap de pressupost taiwanès, Chu Tzerming, va assegurar: “S’han produït augments significatius en el manteniment de les operacions en resposta a la situació a través de l’estret, ja que els nostres avions i vaixells navals s’han desplegat cada cop més.” Atesa aquesta situació, el govern de Taiwan va anunciar recentment un augment del 13% del pressupost de defensa, una xifra inèdita a l’illa. Taipei va proposar unes xifres que superen els 13.700 milions de dòlars per a l’any vinent, uns comptes que haurà d’avalar el Parlament al setembre. També es crearà un pressupost especial addicional per adquirir nous avions de combat i més armament per augmentar les capacitats navals i aèries.