El Nobel de la Pau reconeix defensors dels drets humans de Bielorússia, Rússia i Ucraïna

L’advocat bielorús Ales Bialiatski i les organitzacions de Memorial (Rússia) i Centre per les Llibertats Civils (Ucraïna) són els guanyadors del Premi Nobel de la Pau 2022.

El Comitè Nobel noruec, amb seu a Oslo, ha anunciat aquest divendres que atorga el guardó Bialiatski i a les dues ONG defensores dels drets humans “per criticar el poder” i “denunciar crims contra la humanitat”.

El jurat ha volgut amb aquest premi “honorar tres destacats campions dels drets humans, la democràcia i la convivència pacífica als països veïns de Bielorússia, Rússia i Ucraïna”.

En aquest sentit, ha destacat que Bialiatski es “un dels iniciadors del moviment democràtic que va sorgir a Bielorússia a mitjans de la dècada de 1980”. “Ha dedicat la seva vida a promoure la democràcia i el desenvolupament pacífic al seu país d’origen”, ha valorat comitè.

L’advocat bielorús va crear Viasna (primavera) “en resposta a les reformes constitucionals que van donar poders autoritaris al president” i “actualment segueix detingut sense judici”, ha recordat la presidenta del comitè, Berit Reiss-Andersen, que ha estat l’encarregada d’anunciar el guardó.

Pel que fa a l’ONG russa Memorial, el comitè recorda que ha recollit i verificat informació sobre abusos i crims de guerra perpetrats contra la població per les forces russes i prorruses. “El 2009, la cap de la sucursal de Memorial a Txetxènia, Natalia Estemirova, va ser assassinada a causa d’aquest treball”.

Memorial es basa en la noció que confrontar els crims passats és essencial per prevenir-los. L’organització també ha estat al capdavant dels esforços per combatre el militarisme i promoure els drets humans i un govern basat en l’Estat de dret a Rússia.

L’ONG russa va ser creada el 1987 per activistes de drets humans a l’antiga Unió Soviètica que volien assegurar-se que les víctimes de l’opressió del règim comunista no fossin mai oblidades.

El Centre per les Llibertats Civils ucraïnès va ser fundat amb el propòsit de promoure els drets humans i la democràcia a Ucraïna. “Ha pres una posició per enfortir la societat civil ucraïnesa i pressionar les autoritats per fer d’Ucraïna una democràcia de ple dret”, constata el comitè.

A més, destaca que l’entitat ucraïnesa “s’ha convertit en una font important per documentar crims de guerra per part de Rússia i exerceix un “paper pioner” per fer “retre comptes als culpables”.

“Amb els seus constants esforços a favor dels valors humanistes, l’antimilitarisme i els principis del dret, els guanyadors d’aquest any han revitalitzat i honorat la visió de pau i fraternitat entre les nacions d’Alfred Nobel, una visió molt necessària al món d’avui”, conclou.

Cinquè premi
El Nobel de la Pau l’únic dels sis premis que s’atorga i es lliura fora de Suècia, a Oslo, per desig exprés del creador dels guardons, l’industrial suec Alfred Nobel (1833-1896), ja que en la seva època Noruega encara no s’havia independitzat del veí país.

El seu testament estableix que els candidats al guardó de la Pau els poden designar catedràtics d’universitat en Dret, Història i Ciències Polítiques, parlamentaris, anteriors guardonats i membres de tribunals internacionals, entre d’altres.

Només si els qui proposen a una persona o organització ho fan públic es pot conèixer la identitat dels candidats, ja que el Comitè Nobel noruec únicament publica el nombre total d’aspirants -343 el 2022, la segona xifra més alta- i no confirma noms fins a 50 anys després.

Aquest any es coneixia que entre els candidats hi havia el Consell Àrtic, el moviment de desobediència civil birmà i la científica hondurenya María Elena Bottazzi, per la seva aportació a la humanitat amb la vacuna Corbevax contra la covid.

El Nobel de la Pau va reconèixer l’any passat per primera vegada dos periodistes, la filipina Maria Ressa i el rus Dmitri Muratov, “pels seus esforços per defensar la llibertat d’expressió, condició prèvia per a la democràcia i la pau duradora”.

El Nobel de la Pau és el cinquè premi anunciats fins ara, després dels de Medicina, Física, Química i Literatura. El proper dilluns l’Acadèmia Sueca de Ciències revelarà el sisè i últim guardó, el de Ciències Econòmiques. Aquest darrer guardó no va ser instituït per Alfred Nobel sinó pel Banc de Suècia en memòria del magnat, el 1968.