Sense complir i buscant ERC
Els pressupostos estatals del 2023 preveuen una inversió a Catalunya del 17,2%, inferior al 19% del pes del PIB
Supera el 18% amb els 200 milions arrossegats del deute del 2018
Montero negocia ja amb els de Rufián per salvar el debat de totalitat el 26 i 27 d’octubre al Congrés
La data límit per presentar una esmena a la totalitat és el 21 d’octubre
Una màxima negociadora elemental en política dicta que no convé començar a negociar havent sadollat ja d’entrada tota la set d’interessos de la contrapart, i aquesta moralitat l’aplica el govern de Pedro Sánchez a si mateix des del 2018 en cada presentació dels pressupostos estatals quan fixa el percentatge d’inversió a Catalunya. Tot i que una clau objectivable de l’agenda del retrobament és saber si la xifra d’inversió (la prevista; l’executada se sap a any vençut) s’acosta o no al pes del PIB català (19%), els tercers i últims pressupostos de la legislatura corresponents al 2023 preveuen una inversió de 2.308,92 milions, el 17,2% del total del pastís estatal i per sota del llindar simbòlic que venia fixat per la disposició addicional tercera de l’Estatut en els seus primers anys de vigència i que des del 2013 ja no està en vigor però es manté com a termòmetre del compromís. Si bé Hisenda hi suma també amb un asterisc 200 milions anuals arrossegats per culpa dels incompliments de Mariano Rajoy –són part del capítol set del Ministeri de Transports i es deriven de la sentència 1668/2017 del Tribunal Suprem que reconeixia un deute de 1.400 milions que no es va començar a pagar fins al 2019 i a raó de 200 milions anuals– i així s’arriba als 2.500 milions i al 18%, l’incompliment no és més que l’inici oficiós de la negociació amb ERC que la ministra María Jesús Montero preveu igual o més dura que la dels comptes del 2022 –ara en vigor gràcies al sí republicà– pel context de divisió cruenta entre els de Gabriel Rufián i els de Míriam Nogueras i més en vigílies d’un 2023 electoral.
Tot i que a priori Catalunya apareix en bon lloc en la fotografia del repartiment (només Andalusia obté un idèntic 17,2% i Madrid es retrata com a gran damnificada pel fet de rebre 1.305 milions, el 9,2%), la dada d’execució real del 2021 convida a matisar la fotografia de cada octubre: l’execució a Catalunya va ser del 35,8% l’any passat, mentre que a Madrid va ser del 184%. “Sánchez ens torna a castigar als madrilenys i ens castiga segurament per no ser socialistes, no té cap altra explicació. Destina a Madrid menys del 10% i a Catalunya hi destina el 17,2%, un 92% més. Madrid és la quarta regió amb menys inversió per habitant, només 193 euros per madrileny, davant els 251 euros per cada valencià i els 297 euros per cada català. Sánchez ens ha castigat tres anys seguits per no votar-lo i així el votarem encara menys”, va denunciar el conseller d’Economia madrileny, Javier Fernández-Lasquetty.
D’ERC al vet de Junts
El primer examen que els pressupostos estatals han de superar és el debat de totalitat i la data límit que els grups tenen per registrar o no una esmena a la totalitat és el divendres 21 d’octubre a les dues de la tarda. És un llindar temporal que aprofundirà la ferida independentista, perquè sigui quin sigui el resultat de la consulta a Junts la constant dels de Nogueras des del 2019 ha estat el registre d’un vet a cada projecte de comptes. A Hisenda, en canvi, es confia de nou en la mà estesa d’ERC per derrotar els vets de Junts i la CUP (als quals se sumaran els del PP i de Vox). Fonts d’Hisenda van confirmar ahir que la negociació és ja una realitat. “El percentatge d’inversió que dicta l’Estatut és una premissa a incloure, ningú et vota o no el pressupost per complir-ho o no ara. Amb ERC la negociació es preveu complicada”, assenyalen a Hisenda. A La Moncloa són conscients que la consulta a Junts pot interferir en tot, fins al punt d’obrir el joc al PSC en forma de bescanvi de suports.
El govern espanyol necessita salvar la primera pilota de partit i derrotar els vets amb ajut d’ERC en el debat de totalitat dels dies 26 i 27 d’octubre al Congrés. A partir d’aquí, les esmenes parcials –en què Rufián espera tenir un rol decisiu després de dir que el vot d’ERC “se sua”– es podran presentar fins al 28 d’octubre, la ponència haurà d’estar enllestida l’11 de novembre i de la Comissió en sortirà un dictamen el 19 de novembre perquè el ple del Congrés aprovi els pressupostos el 24 de novembre.
Finançament autonòmic
A més del repartiment per territoris, el finançament autonòmic a comunitats de règim comú ascendirà a 135.273 milions, la quantitat més alta des que està en vigor l’actual model (caducat) i que suposa una injecció de 26.000 milions addicionals sobre l’exercici del 2022.
Vuit milions a la casa reial
Després de revelar el punt més impopular a l’hora de buscar el sí d’ERC i d’EH Bildu, que és l’augment extraordinari del 25% en el pressupost de Defensa (de 9.791 milions en el pressupost del 2022 es passarà a 12.317 milions el 2023 gràcies a crèdits extraordinaris) per complir la promesa de Sánchez a l’OTAN de destinar-hi el 2% del PIB el 2029, ahir es va comunicar que la casa reial té una atribució congelada i idèntica a la del 2022 (vuit milions). L’impost de solidaritat a les grans fortunes no apareix al pressupost i haurà d’esperar un decret llei que serà tramitat en paral·lel. La despesa en pensions és de rècord: 190.687 milions, un 11% més que el 2022 en part per la revaloració d’acord amb un IPC que serà del 8,5%. El salari dels funcionaris s’apuja entre un 2,5% i un 3,5%, i el dels membres del govern espanyol puja un 4%.