Bulgària
L’ex-primer ministre Borísov guanya les eleccions a Bulgària amb un estret marge
El seu partit (GERB) obté el 25,4 % dels vots i l’actual partit al govern, Continuem el Canvi, queda en segon lloc amb el 20,2 %
Aquestes són les quartes eleccions al país balcànic en menys de dos anys
L’ex-primer ministre Boiko Borísov i el seu partit, Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària (GERB), han guanyat, amb estret marge, les eleccions generals anticipades d’aquest diumenge a Bulgària. La formació, de tendència conservadora populista, ha aconseguit el 25,4 % dels vots amb el 99 % del recompte realitzat.
El fins ara governant Continuem el Canvi (PP), de l’ex-primer ministre reformista i proeuropeu Kiril Petkov, ha estat el segon amb més suport amb el 20,2 %.
La tercera formació més votada, per darrere dels dos grans partits antagònics, ha estat el Moviment de Drets i Llibertats (DPS), el partit de la minoria turca i considerat per molts com el partit més corrupte del país, ha arreplegat el 13,6 % de les paperetes.
Embranzida ultranacionalista
En la quarta posició s’ha situat, contra tot pronòstic, la formació ultranacionalista i prorrussa Vazrazhdane (Renaixement), amb el 10,2 % dels vots. Els radicals, que propaguen la sortida de Bulgària de la Unió Europea i de l’OTAN, se situen així per davant del partit socialista (excomunista) BSP, que ha obtingut el 9,3 % dels sufragis.
En la sisena posició (7,4 %) s’ha situat la formació europeista i reformista Bulgària Democràtica, que s’ha ofert com a possible soci de Petkov en una nova coalició governant. Bulgària en Auge, liderat per l’exministre de Defensa prorrús, ha aconseguit un 4,6 %.
Fins a set partits estaran representats al nou Parlament del país balcànic, cosa que dificultarà una vegada més la formació d’una coalició de govern. La formació populista antisistema ITN, que al juliol de l’any passat va guanyar les eleccions, ha quedat finalment fora de la cambra.
Les d’aquest diumenge són les quartes eleccions en menys de dos anys al país més pobre de la Unió Europea (UE) i la participació ha estat molt baixa, amb prou feines un 39 % dels ciutadans amb dret a vot.
Els resultats finals se sabran dijous, un cop completat el recompte del vot exterior.
La majoria dels candidats no ha volgut parlar davant dels seus seguidors després dels comicis, a falta de conèixer dades més completes de l’escrutini.
No obstant, els líders del PP han reconegut davant els mitjans la seva derrota electoral i han promès fer una oposició constructiva.“Respectem l’elecció dels votants. Ara GERB té l’enorme responsabilitat de formar un govern. En la mateixa situació estàvem nosaltres després de les eleccions de novembre quan amb només 67 diputats vam fer una coalició difícil”, ha assenyalat Petkov.
“Des de l’oposició vigilarem cada despesa de l’erari públic”, ha avisat Petkov, el primer executiu del qual s’ha centrat en la lluita contra la corrupció i el frau.
El GERB, que ha estat acusat de permetre una corrupció generalitzada a Bulgària, tindrà dificultats per formar una coalició.
El DPS, aliat tradicional del GERB, s’ha ofert com a formació frontissa per formar un govern. “Una vegada més, els ciutadans búlgars no han donat el poder a un únic representant per governar en solitari, la qual cosa dona el missatge que es necessita diàleg”, ha apuntat el líder del DPS, Mustafa Karadayi. “Col·laborarem amb tots els que senten tenir responsabilitat per solucionar les crisis i per això demanem als partits que oblidin el seu egocentrismes”, ha afegit.
Les eleccions anticipades s’han produït després que la fràgil coalició liderada per Petkov perdés un vot de censura al juny i Continuem el Canvi ha reiterat el seu rebuig a entrar en una coalició amb GERB i amb els seus socis del moviment DPS.
Bulgària és el país més pobre i considerat el més corrupte de la UE, a la qual pertany des del 2008, mentre que des del 2004 forma part de l’OTAN. Abans de la guerra a Ucraïna i de que Gazprom li tallés el subministrament de gas era un dels aliats clau de Rússia a Europa.
Des de fa any i mig la classe política del país balcànic no aconsegueix superar les seves diferències per poder formar una majoria estable que permeti governar. No obstant això, davant la inestabilitat econòmica per la guerra a Ucraïna i el desgast polític, els partits podrien llimar aquesta vegada les seves diferències.