Entre el caos i la normalitat

Fa una setmana que els italians van confirmar el que deien les enquestes des de feia tant, que la postfeixista Giorgia Meloni serà la seva primera ministra. En aquest breu lapse de temps, i mentre esperem que s’aclareixi quina serà la composició del nou executiu, hem vist unes quantes coses interessants. La més sonada és que la llei electoral actual, que no agrada a ningú però no es posen d’acord per canviar-la, és tan enrevessada que ni el Ministeri de l’Interior va aconseguir fer bé els càlculs. Les dades que havia donat eren equivocades. Entre dimecres i divendres passat va esclatar l’escàndol dels parlamentaris “ballarins”: més de 40 diputats i senadors que o bé havien celebrat ja que entraven i en canvi es quedaran fora, o els havien dit que es quedaven fora i al final entraran.

Aquest darrer cas és el d’Umberto Bossi, el fundador de la Lliga. Per primer cop després de 35 anys consecutius no apareixia a les llistes dels parlamentaris elegits. L’enrenou va ser tan gran que la vella guàrdia de la Lliga va aprofitar per demanar el cap de Matteo Salvini, que ha dut el partit sota el 9%. Després de mirar-se bé els resultats, però, la Lliga va adonar-se que alguna cosa no quadrava i va contactar amb el Ministeri de l’Interior, que va dir que s’havia equivocat i va rectificar. La majoria de partits han fet el mateix, protestar en vista de resultats poc clars, i hi ha 44 casos més que cal revisar. Fins i tot hi ha intervingut la Cort de Cassació, l’equivalent al Tribunal Suprem, i caldrà esperar per treure’n l’entrellat. Un caos, sí, però res que els italians no hagin vist abans.

On també hi ha incertesa i desorientació és al Partit Demòcrata (PD), que fa la sensació que gira sobre si mateix des de fa anys sense adonar-se cap on va el món. Des que Matteo Renzi va intentar “desideologitzar-lo”, és a dir, portar-lo cap al miratge del centre i allunyar-lo de l’esquerra, que el PD no ha aixecat el cap. No n’hi ha hagut prou amb el caràcter extremament conciliador d’Enrico Letta, que ha volgut entendre’s de meravella fins i tot amb Meloni –i, de retruc, l’ha legitimat i li ha facilitat el camí cap a la victòria.

El centreesquerra italià ha de refundar-se. Cada dia són més els que demanen que es dinamiti el PD per construir-hi al damunt un espai amb menys favors i deutes personals per pagar i que pugui concentrar-se en definir-se ideològicament. Més que mai, Itàlia no pot permetre’s no tenir oposició. Mentre els hereus del Partit Feixista pugen al govern i ja parlen de fer canvis constitucionals que afebliran la democràcia, a l’altra banda encara han de desxifrar bé qui són, què volen i què els passa al voltant. Tampoc res que els italians no hagin vist abans.