L’avortament farmacològic s’amplia fins a les 14 setmanes
Fins la novena setmana es continuaran fent a l’atenció primària i a partir de la desena, en l’entorn hospitalari
Salut ha ampliat la xarxa de centres amb aquesta prestació, però encara és insuficient
El nou protocol que regula la interrupció voluntària de l’embaràs a Catalunya ha ampliat fins la setmana catorze la possibilitat de practicar l’avortament farmacològic. Fins ara la interrupció de la gestació prenent una combinació de dos medicaments només es podia dur a terme fins a la novena setmana i era una prestació que oferien els CAP, mentre de la deu a la catorze es podia fer només una interrupció instrumental dins l’àmbit quirúrgic, als hospitals.
Amb aquest canvi, presentat ahir coincidint amb el Dia Internacional per a la Despenalització de l’Avortament, es vol garantir un procés més segur, menys invasiu i que mimetitzi el procés natural d’avortament, disminuint els riscos de complicacions associats al procediment quirúrgic i l’anestèsia general. Tot i això, qui opti per fer una interrupció farmacològica entre la setmana deu i la catorze també serà atesa en l’entorn hospitalari.
Els avortaments farmacològics han guanyat importància els últims anys en comparació amb els instrumentals. Si el 2010 només suposaven el 0,56% de les interrupcions fins a la setmana nou, el 2020 ja eren el 57%. L’ampliació de la via farmacològica fins a la setmana catorze ja s’ha posat a prova en tres centres de referència, on han suposat un 12% dels casos.
El responsable del Pla d’Atenció a la Salut Afectiva, Sexual i Reproductiva, Ramon Escuriet, explica que amb aquesta actualització del protocol es pretén augmentar la capacitat d’elecció de les dones: “Esperem que tinguin una millor garantia de poder escollir de forma informada aquella opció en què se sentin més còmodes i segures.”
Amb tot, la falta d’accessibilitat i equitat territorial és un dels llasts que arrossega fa temps la prestació de la interrupció voluntària de l’embaràs a Catalunya. El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, remarca que la situació és millor que en altres punts de l’Estat, però també admet que encara cal millorar “molt” l’accessibilitat. Argimon afirma que els últims setze mesos s’ha avançat més que els cinc anys anteriors gràcies a intervencions que han habilitat la possibilitat que “a Lleida, Berga, Tortosa i Manresa es puguin realitzar interrupcions quirúrgiques, i a Tremp, la Seu d’Urgell, Puigcerdà i Vielha ja hi hagi accés a les farmacològiques”.
Dèficit d’infermeres
D’altra banda, un estudi elaborat pel Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya i la Universitat de Vic conclou que el percentatge d’infermeres als centres assistencials catalans ha disminuït del 40 al 36% en deu anys. Això ha fet que la ràtio d’infermeres per metge hagi baixat de l’1,25 a l’1,1 i que la precarietat laboral sigui molt elevada, del 75% durant els quatre anys posteriors a l’obtenció del títol.
LA XIFRA
Un nou fàrmac alenteix l’evolució de l’Alzheimer
Les farmacèutiques Eisai i Biogen han anunciat la creació d’un nou fàrmac, un anticòs monoclonal anomenat Lecanemab, que és capaç de reduir un 27% el deteriorament cognitiu en les etapes inicials de l’Alzheimer. El compost ha estat provat en un assaig clínic amb gairebé 1.800 voluntaris, incloent-hi pacients de centres catalans, i podria sortir a la venda l’any vinent, segons l’equip d’Ace Alzheimer Center Barcelona, que ha participat en els assajos. Malgrat que el Lecanemab no guareix ni atura l’Alzheimer, que pugui alentir-lo ja resulta esperançador per tractar una malaltia sense recursos farmacològics eficaços. “És una gran notícia. Estem en un moment de canvi en la història de la malaltia. Podríem tenir un fàrmac amb eficàcia clínica el 2023”, afirma la neuròloga i directora mèdica d’Ace Alzheimer Center Barcelona, Mercè Boada.