La Cambra alerta que la bretxa salarial dels joves no es recupera
La seva presidenta adverteix que la precarietat laboral dels joves i la diferència de sous amb els adults ha passat de ser un problema conjuntural a ser una “realitat estructural”
La bretxa salarial entre joves i adults a Catalunya es va ampliar el 2009, com a conseqüència de la crisi immobiliària, i no s’ha recuperat des de llavors, sinó que es manté estancada, segons una anàlisi de la Cambra de Comerç de Barcelona, que alerta de les conseqüències socials del problema.
La Cambra sosté que el salari per hora treballada del conjunt dels assalariats el 2010 era un 14,2% superior al que tenien els treballadors joves d’entre 25 i 34 anys, una xifra gairebé idèntica a la del 2018 (14,3%), per la qual cosa la bretxa es manté malgrat els anys.
L’anàlisi de la Cambra assegura que el salari mitjà anual brut era el 2009 de 22.511 euros, mentre que el dels joves d’entre 25 i 34 anys era de 21.322 de mitjana, un 5,57% inferior.
Onze anys després, el 2020, aquesta bretxa no s’ha retallat, sinó al contrari, ja que aquest any el salari mitjà es va situar a Catalunya en 25.166 euros bruts anuals, enfront dels 22.339 percebuts pels joves, un 12,65% menys, segons dades de la Cambra.
A partir de les dades de l’enquesta d’estructura salarial de l’Institut Nacional d’Estadística, la Cambra també sosté que els joves entre 16 i 24 anys guanyen entorn de la meitat que els adults i que la franja entre els 25 i els 34 anys percep un 21% menys, segons dades del 2020, unes diferències que s’han agreujat des del 2004, quan els salaris eren un 56% i un 9% inferiors, respectivament.
El responsable del servei d’estudis de la Cambra, Joan Ramon Rovira, ha alertat en roda de premsa que Catalunya, en sintonia amb els principals països de la UE, “va augmentar molt la bretxa salarial de joves pel que fa als adults en el període recessiu que va del 2009 al 2012”, però que durant els anys de la recuperació no va reduir la bretxa, al contrari que aquests països.
En la presentació d’aquesta anàlisi, la presidenta de la Cambra, Mònica Roca, ha assegurat que la precarietat laboral dels joves i la diferència salarial amb els adults ha passat de ser un problema conjuntural a ser una “realitat estructural” a Catalunya.
Es tracta d’una tendència “preocupant”, han coincidit a assenyalar Roca i Rovira, perquè la desigualtat econòmica entre generacions roman estancada, en lloc de reduir-se.
Amenaça per les pensions
La bretxa salarial dels joves en relació al conjunt de la població adulta implica que aquest col·lectiu tingui una major dificultat d’accés a l’habitatge, major risc “de caure en la pobresa”, falta d’un futur professional definit i amenaça també la sostenibilitat del sistema de pensions.
“Un país que condemna els seus joves a la precarietat té un futur complicat”, ha advertit Rovira, que també ha apuntat que “com més temps passi sense adoptar mesures efectives” per corregir els desequilibris del sistema de pensions “més dures hauran de ser les mesures que s’adoptin en el futur”.
Per contra, als cinc països europeus analitzats per la Cambra (Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos i Bèlgica) existeix una pauta de creixement més equilibrada entre la pensió de jubilació mitjana i el salari mitjà dels joves.
Així mateix, la Cambra ha actualitzat els anomenats indicadors de progrés i benestar -que permeten tenir una visió més completa del progrés econòmic i social a Catalunya- i ha conclòs que el consum privat per càpita a Catalunya s’està recuperant malgrat la inflació, si bé en el segon trimestre del 2022 estava encara un 1,6 % per sota de l’últim trimestre del 2019, previ per tant a la pandèmia