banc central europeu
Lagarde reconeix que la depreciació de l’euro empeny a l’alça la inflació
Aquest dilluns, l’euro ha tocat un nou mínim i ha arribat a canviar-se a 0,9551 dòlars
La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha reconegut aquest dilluns que la depreciació de l’euro “ha contribuït a l’augment de les pressions inflacionistes” en l’eurozona.
En una compareixença davant la Comissió d’Assumptes Econòmics de l’Eurocambra, la cap del banc emissor de l’euro ha explicat que aquest factor se suma a l’augment dels preus de l’energia i els aliments, factors “dominants” de la inflació en general, que a l’agost va aconseguir una taxa interanual del 9,1% en l’àrea de la moneda única.
També contribueixen a la pujada de preus els colls d’ampolla a les cadenes de subministraments, malgrat que s’han “suavitzat” i la recuperació de la demanda del sector serveis que “posa pressió a l’alça sobre els preus”, mentre que “és probable” que la fortalesa del mercat laboral i alguns mesures per a compensar per la inflació empenyin a l’alça els salaris.
Aquest matí l’euro ha tocat un nou mínim i ha arribat a canviar-se a 0,9551 dòlars.
Si bé la majoria de les projeccions d’inflació a llarg termini se situen entorn de l’objectiu del BCE del 2%, “els senyals de recents revisions per sobre d’aquest objectiu en alguns indicadors justifiquen un monitoratge continuat”, ha assegurat Lagarde.
Les últimes projeccions del BCE apunten al fet que la inflació anual tancarà 2022 en el 8,1% i baixarà al 5,5% l’any pròxim i al 2,3% en 2024.
No obstant això, la presidenta del BCE ha assenyalat que els riscos per a aquesta perspectiva són a l’alça i reflecteixen “sobretot la possibilitat de majors pertorbacions en els subministraments d’energia”.
“Encara que aquests factors de risc són els mateixos per al creixement el seu efecte seria oposat: augmentarien la inflació, però reduirien el creixement”, ha dit l’exministra francesa davant els eurodiputats.
El BCE, segons ha recordat, preveu un alentiment “substancial” del creixement en l’eurozona en els pròxims trimestres a causa de la inflació, la pèrdua de l’impuls que va suposar la reobertura de l’economia, la feblesa de la demanda global “també en el context d’una política monetària més dura en moltes grans economies”, així com l’“alta incertesa”.
La institució espera un creixement del PIB de l’eurozona del 3,1% en 2022, però només del 0,9% en 2023, per a remuntar després a l’1,9% en 2024.
En aquest context, Lagarde ha reiterat que el BCE preveu tornar a pujar els tipus d’interès en les pròximes reunions del Consell de Govern després d’haver-los incrementat en 50 punts bàsics al juliol i en 75 punts bàsics aquest mes, fins a l’1,25% després d’haver estat en mínims històrics durant anys, amb l’objectiu és “refredar la demanda” i evitar el risc d’una pujada persistent de les expectatives d’inflació.
Lagarde afirma que mecanisme antifragmentació no apunta a un país concret
El nou mecanisme antifragmentació dissenyat pel Banc Central Europeu (BCE) no està pensat per a “un país concret”, sinó per a assegurar una transmissió correcta de la política monetària en tot el conjunt de l’eurozona, segons va afirmar aquest dilluns la presidenta de la institució, Christine Lagarde.
“El TPI (l’Instrument per a la Protecció de la Transmissió) no està pensat per a cap país concret que qualsevol de nosaltres puguem tenir al cap”, va expressar la política francesa davant la Comissió d’Assumptes Econòmics del Parlament Europeu. “Està pensat per a tots els països, perquè el seu objectiu és (assegurar una) transmissió adequada de la política monetària en tots els països que siguin membres de l’eurozona. Això va des dels països bàltics cap al sud, fins a Malta incloent Croàcia, i tots els que estiguin al mig. Bé, Croàcia des de l’1 de gener”, va explicar la presidenta del BCE.
Així, Lagarde va insistir que no té només “un país específic en ment” amb el qual es pugui aplicar el mecanisme pensat per a combatre pujades de les primes de risc a conseqüència dels ascensos dels tipus d’interès que el BCE ja ha començat i que continuarà decidint en els pròxims mesos.