nacions unides
Biden acusa Putin de voler eliminar Kíiv i l’avisa de l’ús d’armes nuclears
Biden diu davant l’ONU que els EUA no busquen una “guerra freda” amb la Xina
Pel que fa a Taiwan, respecta el principi d’“una sola Xina”, tot i ser el principal proveïdor d’armes de l’illa
El president dels Estats Units, Joe Biden, ha acusat aquest dimecres al seu homòleg rus, Vladímir Putin, de voler acabar amb el “dret a existir” d’Ucraïna i l’hi ha fet un fort advertiment sobre l’ús d’armes nuclears en afirmar que “una guerra nuclear no pot guanyar-se i mai ha de lluitar-se”.
Res més començar el seu discurs davant l’Assemblea General de Nacions Unides, Biden ha esmentat pel seu nom el president rus i ha dit: “Putin assegura que ell havia d’actuar, perquè Rússia estava sent amenaçada. Ningú va amenaçar a Rússia. Ningú més que Rússia va ser la que va buscar el conflicte”.
Biden ha assegurat que la guerra va ser l’“elecció” d’un sol home, Putin, i l’ha acusat de voler “esborrar” del mapa a Ucraïna, en una violació “descarada” de la Carta de les Nacions Unides, el document fundacional de l’organització i eix de l’ordre liberal global creat després de la Segona Guerra Mundial.
El president estatunidenc ha condemnat les accions que ha pres en les últimes hores Putin, qui ha ordenat la mobilització parcial de 300.000 reservistes russos per a la guerra a Ucraïna.
A més, Biden ha acusat Putin de fer “amenaces irresponsables sobre l’ús d’armes nuclears”, després que el líder rus prometés protegir el seu país “amb tots els mitjans” i que digués que els qui busquen “fer xantatge” amb armes atòmiques han de saber que “la rosa dels vents pot tornar-se contra ells”.
Després de condemnar les accions russes, Biden ha aprofitat per a alertar d’altres “tendències preocupants” en l’àmbit de la proliferació nuclear, no sols per Rússia, sinó també per les polítiques de la Xina, Corea del Nord i l’Iran.
En el cas de l’Iran, Biden ha dit que està llest per a tornar al pacte nuclear de 2015, abandonat per Washington durant l’Administració de Donald Trump, sempre que Teheran compleixi amb les seves obligacions.
L’afer de Taiwan
El president dels Estats Units ha explicat avui que no busca una “guerra freda” amb la Xina i ha reiterat que Washington no donarà suport a cap canvi unilateral de l’statu quo amb Taiwan, la sobirania del qual reclama Pequín.
“No busquem el conflicte, no busquem una guerra freda. No volem que cap nació hagi de triar entre els Estats Units i un altre aliat. Però, els Estats Units promouran un Indopacífic lliure, obert, segur i un món pròsper”, ha afirmat Biden davant l’Assemblea General de l’ONU.
El mandatari nord-americà ha reiterat el respecte del seu govern al principi d’“una sola Xina” que Pequín imposa com a base dels seus llaços amb qualsevol país, de manera que l’únic executiu xinès al qual han de reconèixer els EUA és el que té la seva seu a Pequín, la qual cosa ho allunya de les aspiracions independentistes de Taiwan.
Aquests comentaris sobre la Xina i Taiwan arriben després que en una entrevista amb la cadena CBS, retransmesa aquest diumenge, Biden digués que sí que enviaria forces militars estatunidenques a defensar Taiwan en cas que la Xina envaís l’illa.
La Casa Blanca va intentar posteriorment matisar aquestes declaracions i va dir que la política cap a Taiwan no ha canviat.
La tensió entre els Estats Units i la Xina entorn de Taiwan s’ha incrementat en els últims mesos amb maniobres militars de la Xina prop de l’illa i una polèmica visita a principis d’agost de la presidenta de la Cambra de Representants estatunidenca, Nancy Pelosi.
Els Estats Units mantenen una política d’“ambigüitat estratègica” cap a Taiwan, deixant en l’aire si actuaria per a defensar-la militarment, encara que l’anomenada Acta de Relacions de Taiwan de 1979 converteix a Washington en la potència que més armament li lliura.
En virtut de l’Acta de Relacions de Taiwan, els Estats Units van anunciar a principis de mes un paquet d’assistència militar a l’illa per valor de 1.100 milions de dòlars, el major concedit fins ara a Taipei pel govern de Biden.