Unes 2.800 persones defensen el 25% de castellà a l’escola a Barcelona

Unes 2.800 persones, segons la Guàrdia Urbana, s’han manifestat aquest diumenge pel centre de Barcelona per demanar posar fi a la immersió lingüística i demanar la vehicularitat del castellà a les escoles catalanes. La mobilització, convocada per Escola de Tothom i amb el suport de diverses entitats, PP, Vox, Cs i Valents, ha anat des de l’Arc de Triomf fins al costat de l’estació de França. El manifest final demana al govern espanyol que faci complir les sentències que imposen el 25% de castellà a les aules i al Govern de la Generalitat que acabi amb la “política lingüística repressora i intimidatòria”.

La manifestació ha omplert bona part del passeig Companys i gairebé tot el passeig Picasso i ha comptat amb 200.000 persones, segons els organitzadors. Sota el lema ’Espanyol, llengua vehicular’, ha comptat amb moltes banderes espanyoles i pancartes, cartells, càntics i crits contra la immersió i a favor del castellà. D’entre els líders polítics, han destacat Cuca Gamarra i Alejandro Fernández, del PP, Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa, de Cs, i Santiago Abascal i Ignacio Garriga, de Vox, a més d’Eva Parera, de Valents.

El manifest dels convocants assegura que el castellà és llengua oficial a tot Espanya i “la llengua comuna de tots els espanyols”, a més de la llengua materna de “més del 55%” dels catalans. “La seva oficialitat no és cap caprici ni cap arbitrarietat”, però és “exclòs” de l’escola i “priva” la majoria dels catalans d’aprendre en la seva llengua materna. “És una anormalitat sense parangó a les nacions democràtiques i no respon a cap lògica

pedagògica, les raons són identitàries. Els nacionalistes intenten modelar una societat amb el català com a única llengua de cohesió i de referència. A més, fan servir el sistema educatiu per afavorir la separació de Catalunya amb pràctiques hispanofòbiques”, afegeix el text.

“Incomprensiblement, l’exclusió de l’espanyol i les activitats separatistes han estat tolerades pels diferents governs d’Espanya. Recentment, ha quallat l’aliança, entre els nacionalistes catalans i el govern d’Espanya, per privar d’eines jurídiques als que defensen una escola amb ambdues llengües com a llengües vehiculars”, segueix el manifest. Per això, les famílies i associacions que porten molts anys “lluitant a favor dels drets lingüístics dels alumnes catalans i per la plena vigència de la Constitució a les aules catalanes” repudien aquest suposat pacte.

Per això, fan set peticions. La primera és que el conjunt de la societat espanyola, i especialment les forces polítiques, es comprometin a aconseguir la vehicularitat del castellà a tot el sistema educatiu, adoptant les mesures acadèmiques i jurídiques que siguin necessàries per aconseguir-ho. També demanen al govern d’Espanya que compleixi i faci complir la Constitució a Catalunya, a les altres comunitats autònomes amb llengua cooficial, i a tot l’Estat.

També demanen que els tribunals ordinaris i el Tribunal Constitucional “emparin els drets lingüístics dels alumnes catalans i acabin, d’una vegada per sempre, amb la vulneració del seu dret fonamental a una educació on el castellà sigui, juntament amb el català i l’aranès a la Vall d’Aran, llengua vehicular”.

La quarta petició és que “es posi fi a l’arrogant i permanent desobediència a la Constitució i a les decisions judicials de què fa gala el govern de la Generalitat. Cap Estat no pot anomenar-se de Dret quan els seus governs, autoritats i institucions actuen al marge de la llei, en presumeixen i, a més, ho fan sense que hi hagi cap conseqüència”.

A les institucions de la Unió Europea els demanen que reprovin les actuacions dels governs autonòmics i estatals que siguin contràries als valors europeus. Al Govern de Catalunya li reclamen que canviï la seva política lingüística “repressora i intimidatòria i faci del castellà una llengua protegida, de prestigi i de convivència”. Per últim, demanen als ciutadans que se sentin lliures per parlar en la llengua que desitgin, a l’escola i fora d’ella, “i no es deixin assetjar pels que pretenen retallar els seus drets i llibertats”.

Per acabar, el manifest assegura que els convocants volen “una Catalunya on el bilingüisme sigui real; on les institucions i l’escola utilitzin tant l’espanyol com el català i l’aranès; i on siguin respectades i reconegudes totes les llengües oficials”. “L’afecte a l’espanyol, tant a Catalunya com a totes les comunitats autònomes, és l’única base possible per a la convivència, una convivència que no és possible si s’exclou com a llengua vehicular la llengua comuna de tots els espanyols i materna de la seva immensa majoria”, afegeix.