Conflicte bèl·lic a l’est d’Europa
El Pentàgon confirma que tropes russes han creuat la frontera des de Khàrkiv
Kíiv afirma que ha alliberat més de 300 poblacions de la regió, entre les quals l’enclavament estratègic d’Izium
Moscou assegura que llança atacs “massius” amb artilleria i míssils en tots el fronts i descarta una mobilització general
El departament de Defensa dels Estats Units d’Amèrica (EUA) ha afirmat aquest dimarts que ha vist un cert nombre de forces russes, “especialment al nord-est, a la regió de Khàrkov”, creuar la frontera cap al seu país en retirada per la contraofensiva ucraïnesa a la regió.
Així ho ha assegurat avui el portaveu del Pentàgon, Pat Ryder, en una roda de premsa, en la que ha puntualitzat que encara hi ha tropes russes “en massa” a Ucraïna.
Sobre la contraofensiva de Kíiv, Ryder ha destacat que des del començament de la invasió russa, el 24 de febrer d’aquest any, Ucraïna ha demostrat “una notable adaptabilitat” i ser més efectiva a l’hora d’utilitzar els recursos a la seva disposició. “Per tant no ens sorprèn que hagin empès [un replegament rus]tan ràpidament”, ha indicat. I ha afegit que si hi ha algú sorprès per l’avenç dels ucraïnesos a Khàrkiv són els mateixos russos.
La retirada russa de la regió ucraïnesa de Khàrkiv, que limita amb el Donbass, obre una nova fase de la guerra en què l’Exèrcit ucraïnès pren la iniciativa de les accions militars tant a l’est com al sud del país.
Més de 300 poblacions “alliberades”
El president ucraïnès, Volodimir Zelenski, va anunciar dilluns en el seu habitual missatge nocturn que el contraatac iniciat a finals d’agost ha permès recuperar més de 6.000 quilòmetres quadrats de territori que estaven sota control rus al sud i l’est del país.
La viceministra de Defensa d’Ucraïna, Hanna Maliar, ha afirmat aquest dimarts que des del 6 de setembre han estat “alliberats” a la regió de Khàrkiv “3.800 quilòmetres quadrats” i “més de 300 localitats”. “Més de 150.000 dels nostres han estat alliberats de l’ocupació, que els mantenia com a ostatge”, ha anunciat en declaracions televisades. La mateixa Maliar ha precisat més tard a les xarxes socials que aquestes són les “xifres confirmades” i que l’extensió de territori recuperat a Khàrkiv és “pràcticament el doble”.
Entre les ciutats alliberades a la província de Khàrkiv hi ha Izium, que servia de base a les tropes russes i el control de la qual era vital per a Moscou.
El ministeri de Defensa rus s’ha negat a reconèixer la retirada de Khàrkiv i ha definit el moviment de tropes com una operació de “reagrupació”. En aquest sentit, ha assegurat que les seves forces de míssils i d’artilleria llancen atacs “massius” en totes les direccions operatives, inclòs a l’est i el sud.
Crides a la mobilització
No obstant això, els avenços militars ucraïnesos ha despertat el fantasma de la mobilització a Rússia, malgrat que el Kremlin ha tornat a descartar avui la mobilització general o parcial de la població malgrat la retirada de les tropes russes de l’est del país veí.
El líder dels comunistes russos, Guennadi Ziuganov, ha admès aquest dimarts que l’“operació militar especial” del Kremlin a Ucraïna s’ha convertit en una guerra i, per tant, cal mobilitzar tots els recursos del país.
Ziugánov ha argumentat que “una guerra i una operació especial es diferencien radicalment, ja que l’operació la declares i la pots interrompre”. En canvi, “la guerra no es pot aturar, encara que un vulgui. Cal anar fins al fina. Només té dos desenllaços: la victòria o la derrota”.
I segons ell, una guerra demana una resposta i “exigeix la màxima mobilització de forces i recursos”, a més de “la consolidació de la societat” i l’adopció de noves lleis. “Vull que prenguin consciència que estem en guerra i no tenim dret a perdre-la”, ha sentenciat.