Borrell demana als europeus “no defallir” en el suport a Ucraïna perquè “funciona”

L’alt representant per a la Política Exterior i de Defensa de la Unió Europea (UE), Josep Borrell, ha demanat als ciutadans europeus que no defalleixin en el suport a Ucraïna, ara que la contraofensiva del seu Exèrcit està obtenint “més èxit de l’esperat”.

En un debat aquest dimarts a l’Eurocambra dedicat al conflicte provocat per la invasió russa, l’alt representant ha subratllat ara “no és moment de defallir” ni “debilitar” l’ajuda a Ucraïna “perquè està funcionant”.

Segons ell, el president rus, Vladímir Putin, “espera que a l’hivern les democràcies dèbils, fràgils, no mantinguin el suport a Ucraïna pel fred” i pel preu del gas. És per això que ha demanat “redoblar els esforços”, en un moment que els contraatacs de l’Exèrcit ucraïnès al sud i l’est del país tenen “un èxit més gran que l’esperat, fins i tot per nosaltres mateixos”. Fonts comunitàries han assegurat que, segons dades d’intel·ligència, la proporció de tancs, artilleria i blindats que Rússia ha perdut ja és proper al 50 %.

“Això demostra que l’estratègia que hem seguit des del principi és la bona i que cal seguir aplicant-la”, ha dit Borrell. “Qui podria haver pensat al principi de la guerra que l’exèrcit rus estaria a la defensiva i retrocedint?”, ha afegit Borrell.

És per això que ha defensat que cal continuar donant suport militar a Ucraïna: “Les guerres es guanyen amb armes”. Borrell ha advertit que cal mantenir aquesta ajuda “fins que arribi una situació que permeti resoldre el conflicte amb respecte a la integritat territorial i la sobirania d’Ucraïna”.

En aquest sentit, ha anunciat que “els propers dies” proposarà un sisè desemborsament del Fons Europeu de Suport a la Pau, amb el que els països de la UE financen l’enviament d’armes a Ucraïna, fins ara amb un total de 2.500 milions d’euros

El cap de la diplomàcia europea ha instat els països de la UE a accelerar l’enviament d’armes a Kíiv perquè “el que es pugui fer avui més val no deixar-ho per demà”. Borrell ha avisat que “unes setmanes de diferència” poden tenir una “importància fonamental”, ja que l’arribada de l’hivern farà més difícils la continuïtat de les operacions militars.

“En aquest moment el que fem és ajudar Ucraïna a defendre’s de l’agressió i crec que és un pas necessari per aconseguir una pau que mereixi aquest nom”, ha dit.

Sobre les possibles futures negociacions de pau, ha confiat que puguin ser “com abans millor”, però “no de qualsevol manera”. “Les negociacions de pau en una guerra no es produeixen ni per casualitat ni per un miracle. Es produeixen quan les circumstàncies ho permeten i hi ha voluntat per part de l’agressor”, ha remarcat.

Les sancions fan efecte
Més enllà del suport militar, Borrell ha reivindicat que les sancions europees tindran “conseqüències molt greus en la capacitat militar russa” perquè disminueixen la seva capacitat per finançar la guerra. Segons ell, entre gener i agost d’aquest any Rússia ha ingressat un 18 % menys per les vendes de petroli i gas, en comparació amb el mateix període de 2021.

El polític ha reconegut que la disminució de les vendes d’hidrocarbur als països occidentals com a conseqüència de les sancions fins ara era compensada per l’augment del preu del gas, “però ara això ja no passa; ara les quantitats han baixat tant que l’augment de preus ja no compensa el producte”.

A més, ha apuntat que part de l’equipament militar rus està fet a Occident o té components de marques europees. “Rússia té una dependència tecnològica del 45% de la tecnologia europea”, ha assenyalat.

Segons fonts de la Comissió Europea (CE), les sancions de Brussel·les contra el Kremlin han provocat una caiguda de l’11% del PIB de Rússia i que la inflació augmenti un 22% el 2022. La producció automobilística a Rússia s’ha desplomat un 97% respecte l’any passat i el govern de Putin es veu obligat a importar productes que no fabrica.

Rússia depèn en un 45% de tecnologies avançades importades d’Europa i un 21% dels Estats Units. En canvi, només un 11% arriben de la Xina. Quasi dos terços dels avions civils russos es fabriquen a l’estranger (700 de les 1.100 aeronaus) i no poden funcionar perquè Rússia no té recanvis. En total, més de 1.000 empreses que representen al voltant del 40% del PIB rus estan reduint les operacions al país, de les quals depenen 5 milions de llocs de feina.