Revifa el debat republicà a Escòcia
La mort d’Elisabet II obre la discussió sobre si hauria de convertir-se en república
Petits grups de manifestants reben amb una escridassada la proclamació de Carles III com a rei a Edimburg, Cardiff i Belfast
El fèretre d’Elisabet II va ser traslladat ahir del castell escocès de Balmoral al de Holyrood, a Edimburg, la capital d’Escòcia. Això, el mateix dia que Carles III era proclamat rei d’Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord. Tot i això, a Escòcia es preveu que, un cop s’hagi celebrat el funeral per la monarca, s’obri de nou el debat sobre si s’hauria de convertir en una república. Els escocesos se sentien més units a Elisabet II que a la corona, com es desprèn de les enquestes. Al maig, la fàbrica d’idees British Future va publicar una enquesta en què deia que només el 45% dels escocesos volien mantenir la monarquia, en comparació amb el 60% dels britànics, mentre que el 36% dels escocesos creien que el final del regnat d’Elisabet II seria el moment adequat per convertir-se en una república.
Elisabet II era respectada a Escòcia i a la resta de les nacions que integren el Regne Unit, amb sorprenents enquestes que mostraven que a la República d’Irlanda era més popular que els seus mateixos líders polítics. Ningú no sap què passarà ara amb Carles III, que no era gaire popular al país, tot i haver-se recuperat en els sondejos en els últims anys. Gestos com el protagonitzat el dia de seva proclamació com a rei manant nerviós al seu assistent que retirés la safata amb els bolígrafs de la taula, haurien estat impensables en Elisabet II, i menys el dia del seu nomenament. Un gest que no va agradar gens.
Aquesta desconnexió amb la monarquia no està relacionada amb el moviment independentista, que està dividit entre monàrquics i republicans. L’exlíder de l’SNP i exministre principal escocès Alex Salmond, en el referèndum sobiranista de 2014, plantejava que la reina continués sent la cap d’estat dels escocesos. Fa tres mesos, durant el jubileu de platí d’Elisabet II, la successora de Salmond com a primera ministra d’Escòcia i líder de l’SNP, Nicola Sturgeon, que vol convocar un referèndum d’independència per l’any vinent, quan li van preguntar si era monàrquica, va dir: “Dono suport a la reina i als seus successors perquè segueixen sent caps d’estat [d’una Escòcia independent]. Aquesta és la política del meu partit [l’SNP].”
Aquesta afirmació va provocar la rèplica de membres del seu partit. Tommy Sheppard, el portaveu d’afers constitucionals, va dir, també al juny, que els escocesos haurien de poder decidir, a més de si volen ser independents, si volen ser una monarquia o una república. Sheppard va dir que les actituds dels votants estaven canviant. “Aquestes discussions es produeixen a tot el món, ja que molts països de la Commonwealth revisen la seva relació amb la família reial, i només va en una direcció”, va dir. Els Verds, socis de govern de l’SNP, també creuen que una Escòcia independent hauria de poder escollir si vol continuar sent una monarquia.
Quan ahir van arribar les proclamacions de Carles III com a rei a les altres nacions britàniques, a Edimburg, Belfast i Cardiff, van ser escridassades per grups republicans. Una dona va ser arrestada a Edimburg. Les proclamacions eren llegides en veu alta per oficials del rei que cridaven al final un “Déu salvi el rei!”, seguit de l’himne i de salves.
A la capital escocesa mentre cridaven “Déu salvi el rei”, es va sentir una forta xiulada i crits de “República ara!”. A Irlanda del Nord, el Sinn Féin –partit guanyador de les eleccions– es va mantenir allunyat de la cerimònia de proclamació, ja que no tenen “lleialtat política a la corona britànica”. No obstant, els nacionalistes irlandesos van dir que assistirien a altres actes oficials durant el període de dol per la reina, que acabarà el pròxim 19 de setembre. Sturgeon, en canvi, va ser una de les primeres a enviar el condol a la Casa Reial i va ser present en la cerimònia de proclamació del nou rei, a Londres, dissabte.
Carles III haurà de mantenir la unió de les quatre nacions que integren el Regne Unit, una empresa que no li serà fàcil. Avui el nou monarca comença una minigira per les quatre nacions dins del dol per la mort de la reina. La primera ministra britànica, la conservadora Liz Truss, ha decidit acompanyar-lo, tot i no estar-hi obligada. El fèretre de la reina va arribar ahir a la tarda a Edimburg després de sis hores de trajecte. Un viatge que va ser seguit per milers de persones a la carretera. El fèretre romandrà al Palau de Holyrood, on serà vetllat fins dimarts a la tarda, quan serà traslladat a Londres.
Antigua i Barbuda anuncia un referèndum
El primer ministre d’Antigua i Barbuda, Gaston Browne, va anunciar que demanarà un referèndum perquè el país es converteixi en una república d’aquí a tres anys. Browne va signar un document que confirmava Carles III com a nou rei, però minuts més tard va dir que impulsaria un referèndum de la república després d’expressar aquesta voluntat ja a principi d’any. El país caribeny és una de les catorze nacions que conserven el monarca britànic com a cap d’estat. “Aquest no és un acte d’hostilitat ni cap diferència entre Antigua i Barbuda i la monarquia, però és el pas final per completar aquest cercle d’independència, per assegurar-nos que som realment una nació sobirana”, va declarar Browne a ITV. Anthony Albanese, primer ministre d’Austràlia, un altre dels països que tenen Carles III com a cap d’estat i que volia convocar un referèndum, va descartar ahir la celebració d’aquesta consulta durant la primera legislatura per respecte a Elisabet II, mentre que els verds australians volen la consulta ara.
