Tornant a fer memòria

Els actes de la Diada van començar ahir ben d’hora, ben d’hora. El primer de tots, a les deu del matí –quan al passeig Lluís Companys i al Born encara muntaven les paradetes de marxandatge independentista–, va ser la missa en memòria dels patriotes que han donat la vida per Catalunya des del 1714 i dels defensors de les llibertats catalanes. Organitzada per la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, aquesta missa, l’únic acte religiós que es fa l’Onze de Setembre, aquest cop la va presidir l’abat emèrit de Montserrat, Josep Maria Soler, que va acceptar la invitació perquè enguany ha fet 75 anys de l’entronització de la Moreneta, el primer acte de reconciliació nacional després de la Guerra Civil. Soler va recordar que l’amor a la pàtria, que “ens és donat en néixer”, és un component de la vida cristiana que cal preservar, i va demanar als assistents defensar plegats la llengua i el país i treballar en el diàleg per superar les divisions i els conflictes. Al final de la missa es va resar la Visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, de Torres i Bages, que demana a la Mare de Déu, entre altres coses, que tregui de Catalunya “l’esperit de discòrdia” i ajunti “tots els seus fills amb cor de germans”.

Des de dins de la basílica de Santa Maria del Mar, on es feia la missa, se sentien els cants i les gralles de les diverses colles castelleres que eren al fossar de les Moreres. Cada cop que se sentia cantar Els segadors volia dir que algú hi estava fent una ofrena. A diferència del que havia passat la nit anterior –en què hi va haver molta tensió, sobretot per la presència de polítics en aquest destacat escenari, on “no s’enterra cap traïdor”–, la jornada ahir al fossar va ser tranquil·la i no hi va haver tantes aglomeracions com en altres 11-S, quan era pràcticament impossible caminar. Això sí, al llarg de tot el matí, milers de persones, representants d’entitats o a títol individual, van anar desfilant i fent les seves ofrenes al peu del peveter vermell (símbol de la sang vessada), on també es van acumular flors i fotografies, la de Xirinacs, per exemple –aquest agost ha fet 15 anys que va morir–, enganxada al costat d’una foto de l’expresident Puigdemont i d’un dibuix del general Moragues. A mig matí, membres d’un grup independentista van cremar una bandera espanyola. Després, van encendre bengales i la gent va aplaudir fort. Hi havia moltes samarretes negres.

El passeig del Born, la plaça del Born i el passeig Lluís Companys van ser altres espais reivindicatius. Al costat de l’Arc de Triomf hi havia l’escenari muntat per Òmnium on al migdia, després dels parlaments, es van aplegar milers d’adolescents per poder veure, en el marc de la Festa per la Llibertat, el concert d’alguns dels seus ídols, els cantants d’Eufòria. I al carrer Ferran, l’esquerra independentista no va oblidar el jove de 16 anys Gustau Muñoz, abatut d’un tret per un policia espanyol que carregava contra les persones que es manifestaven a favor del dret a l’autodeterminació la Diada de l’11 de setembre del 1978.