Carles III és proclamat formalment rei d’Anglaterra

El fill gran de la reina Elisabet II (1952-2022), que va morir aquest dijous als 96 anys, ha estat proclamat formalment aquest dissabte com a rei d’Anglaterra, Escòcia, Irlanda del Nord i catorze països de la Commonwealth amb el nom de Carles III.

El fins ara príncep de Gal·les va assumir automàticament el paper de monarca a partir de la defunció de la seva predecessora en ser el primer a la línia de successió, però avui s’ha celebrat l’acte pel qual el poder polític britànic el reconeix oficialment com a sobirà.

La proclamació formal s’ha produït aquest al matí després d’una solemne cerimònia al palau de Sant Jaume de Londres en presència del Consell d’Adhesió, format per membres del Consell Privat de la Corona, alts membres del Parlament i funcionaris civils, entre altres. Hi han assistit més de 200 membres del Consell Privat, entre els quals els caps de govern actuals i passats del Regne Unit i Escòcia.

Penny Mordaunt, exministra de Defensa i presidenta del Consell Privat, ha anunciat formalment la mort d’Elisabet II i ha començat la reunió d’aquest organisme amb el nou monarca, que ha fet una declaració i ha jurat preservar l’Església d’Escòcia (ell és ara el cap de l’Església Anglicana).

Seguir l’exemple d’Elisabet II
Després de la reunió amb el Consell, el nou rei ha llegit un discurs en el que ha reivindicat el llegat de la seva mare i ha assegurat que és “profundament conscient de la profunda herència i dels grans deures i responsabilitats” que ara assumeix.

En aquest sentit, s’ha compromès a sevir els ciutadans amb “devoció” i seguir l’“exemple inspirador” d’Elisabet II en la “defensa del govern constitucional” i la cerca de “la pau, l’harmonia i la prosperitat dels pobles d’aquestes illes i dels regnes i territoris de la Commonwealth a tot el món”.

El rei, el paper del qual és cerimonial i en principi no té poder polític, ha assegurat que es deixarà guiar pels respectius Parlaments i confia que rebrà el suport i l’afecte de la ciutadania.

En el seu parlament ha confirmat que mantindrà la pràctica actual de cedir a l’erari públic els ingressos hereditaris, que són usats després per subvencionar la família reial en la seva activitat oficial.

Al final del discurs Carles III ha signat un document que certifica que ha realitzat el jurament, que també ha estat signat per la reina consort, Camil·la, i el príncep Guillem.

Després de la cerimònia, a les onze en punt del matí (migdia a Catalunya) la proclamació del nou rei ha estat llegida per primera vegada al balcó del pati d’armes del palau de Sant Jaume, un acte que es repetirà en les properes hores a Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord i als països de la Commonwealth.

En acabar els actes de la proclamació, Carles III s’ha reunit al palau de Buckingham amb l’arquebisbe de Canterbury i primat de l’Església Anglicana, Justin Welby; la primera ministra del Regne Unit, Liz Truss, i els membres del seu gabinet, i amb els líders de l’oposició al Parlament, començant pel laborista Keir Starmer.

En paral·lel, la Cambra dels Comuns ha celebrat una sessió especial en la que un grup de diputats, inclosa Truss, han jurat lleialtat al nou rei.

Coronació
La cerimònia d’aquest dissabte no és la de coronació, que pot trigar mesos a celebrar-se. Elisabet II va ser proclamada oficialment reina al febrer del 1952 però la coronació no es va celebrar fins al juny de l’any següent. Els últims 900 anys la coronació s’ha fet a l’Abadia de Westminster. El primer en ser-ho va ser Guillem I d’Anglaterra, el Conqueridor, el fundador de la dinastia Normanda. Carles III serà el quarantè.

Es tracta d’una cerimònia religiosa anglicana oficiada per l’Arquebisbe de Canterbury, que serà l’encarregat de posar la corona, del 1661, sobre el cap del monarca. A diferència dels casaments, la cerimònia de coronació és un acte d’Estat, pagat pel govern, que també decideix qui hi pot assistir.