El garbuix de la Intensiva

És el primer cop que el curs comença a Catalunya el 5 de setembre i no pas passada la Diada. És el primer cop que les escoles adopten, de forma generalitzada, una jornada intensiva durant tot el setembre per compensar l’increment de dies lectius –per llei no poden superar els 178 en un curs–. És el primer cop que milers de monitors, uns 14.000, han de prestar servei a les tardes perquè les famílies puguin recollir els fills a la mateixa hora de sempre, si així ho volen. I en els primers cops el funcionament difícilment va com la seda, tot i que hi ha versions diferents sobre com està anat la jornada intensiva a les escoles.

El sindicat Ustec, majoritari a l’educació, va advertir ahir que hi ha molts centres que estan tenint problemes per trobar monitors que cobreixin correctament l’extraescolars que es presta de les 15.30 a les 16.30. La ràtio hauria de ser d’un per cada 16 alumnes, “però no n’hi han prou a molts municipis i estem rebent moltes queixes d’escoles on la ràtio és de 25 o 26 alumnes”, va afirmar la portaveu de l’Ustec, Iolanda Segura.

Una prova n’és el tuit de l’Ajuntament de Bescanó d’ahir, on demanava 20 monitors per a l’escola Doctor Sobrequés per cobrir aquesta hora amb un sou net de 160 euros fins el 30 de setembre. “No es compleix el decret del lleure, s’està posant docents per cobrir aquesta hora, hi ha escoles on no es pot donar el servei...”, va explicar Segura, que va exigir negociar el proper calendari escolar per garantir que si s’avança sigui amb criteri pedagògic. El sindicat estudia denunciar les irregularitats.

La portaveu va posar com a exemple l’escola Doctor Robert de Camprodon on, segons va afirmar, hi havia tres monitors per a 180 infants. “Van cridar les famílies perquè s’enduguessin els nens després de dinar però tot i així en van quedar 120”, va afirmar. Ustec ha rebut queixes sobretot de Girona, on calcula que el 20% de centres tenen problemes. “S’està oferint als centres que només facin jornada intensiva la primera setmana i la resta, horari normal”, va afirmar Segura. Fonts del departament ho van negar, i van explicar que l’escola de Camprodon s’ha acollit a l’excepcionalitat que ja va preveure el departamental juny per a les rurals i les d’educació especial. Aquestes poden tornar a l’horari normal la segona setmana de setembre, i ho faran 77. L’escola de Camprodon s’ha pogut acollir a l’excepcionalitat, segons Educació, perquè així ho havia demanat en trobar-se envoltada d’escoles rurals.

Les empreses agrupades a l’Acellec, així com Fundesplai i la fundació Pere Tarrés, asseguren que l’extraescolar s’està cobrint sense incidències destacables. També ho diu el departament, que afirma que funcionen bé en el 99,6% dels casos. I les que dilluns van tenir algun problema, segons Educació, ho van poder resoldre l’endemà. Les escoles, però, estan vivint aquests dies amb neguit. El primer dia “va haver-hi cert caos”, explica Manel Motrel, director de l’institut escola Antaviana, de Barcelona. A la intensitat dels preparatius es va sumar la incertesa en l’arribada de les beques menjador –van arribar divendres– i el dubte de si els alumnes que es van quedar dilluns –100 dels que 220 que es queden a dinar– seran els mateixos cada dia. Motrel no té queixa de l’empresa que els proporciona el servei, “amb un programa treballat”, però sí de com s’ha avançat el curs, sense consensuar-ho abans. “El caos se supera per la bona voluntat de la plantilla”, defensa. Tana Tarapiella, directora de l’Edumar de Castelldefels, pateix per la qualitat de l’hora de la tarda, que entén que ha de quedar integrada a la programació general anual de l’escola. Ahir es va trobar amb un excés de ràtio perquè un monitor es va posar malalt i els infants es van haver de repartir en altres grups. També costa gestionar la incertesa de saber quants alumnes s’hi queden cada tarda per la improvisació de les famílies, i coincideix en què tot tira endavant per la bona voluntat dels docents.