L’Iran augmenta la producció d’urani enriquit i no respon als dubtes de l’AIEA

L’Iran continua endavant amb el seu controvertit programa nuclear i ha augmentat en gairebé un terç (fins als 55,6 kg) en tres mesos les seves reserves d’urani enriquit al 60 %, una puresa propera al nivell necessari per fabricar bombes atòmiques, ha informat aquest dimecres l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA).

Un informe reservat, al qual ha tingut accés l’agència Efe a Viena, detalla que la quantitat d’urani enriquit per l’Iran a diferents nivells (2 %, 5 %, 20 % i 60 %) ha augmentat entre maig i agost en 131,6 kg, fins als 3.940,9 kg, molt per sobre dels límits establerts per l’acord de 2015 que limitava el programa nuclear iranià. Aquestes reserves inclouen més de 300 quilos d’altres formes d’urani, com òxids i plaques de combustible nuclear.

L’agència nuclear de les Nacions Unides adverteix en el seu informe que les activitats de vigilància i verificació estan “seriosament afectades”. Els inspectors assenyalen que la decisió de l’Iran de desconnectar desenes de càmeres de vigilància i verificació de l’AIEA dificulta la seva capacitat de donar garanties sobre la naturalesa pacífica del programa nuclear iranià.

La prolongada desconnexió de les càmeres planteja “considerables desafiaments” per poder confirmar en el futur la consistència de l’inventari declarat de centrifugadores, els equips emprats per enriquir urani.

Segons els inspectors, els iranians estan connectant cada vegada més centrifugadores d’urani modernes, molt més ràpides i eficaces que les utilitzades fins ara.

Mentre continua creixent la producció del material fissible, amb possible doble ús, civil i militar, Teheran manté restringides les inspeccions al seu territori.

Les autoritats de la república islàmica neguen als inspectors visitar qualsevol tipus d’instal·lació sense avís previ i no donen accés a les dades de vigilància electrònica de la producció d’urani enriquit.

Teheran va decidir desconnectar al juny unes 40 càmeres de verificació de l’acord nuclear del 2015 (JCPOA, en les seves sigles en anglès) com a reacció a una resolució crítica de la Junta de Governadors de l’AIEA.

El JCPOA estipula que l’Iran no hauria de tenir més de 300 quilos d’urani enriquit en forma de gas, cosa que equival a uns 200 quilos de forma sòlida.

L’Iran, que des del 2019 no compleix les seves obligacions de l’acord, justifica la producció d’urani enriquit fins a un 60 % com a material dedicat a finalitats mèdiques.

Fonts properes a l’AIEA han assenyalat avui davant la premsa a Viena que l’Iran està augmentant el ritme de producció d’aquest urani enriquit, ja que està aconseguint “optimitzar el procés”.

Negociacions per revifar l’acord nuclear
Les negociacions sobre el restabliment del JCPOA es troben en la recta final, tot i que les parts semblen estancades per arribar a un acord.

La Unió Europea (UE) va presentar a l’agost una última proposta per salvar el pacte, a la qual tant l’Iran com els Estats Units han presentat els seus comentaris.

El govern iranià condiciona el retorn a l’JCPOA a  què l’AIEA doni per finalitzades unes investigacions de salvaguardes (controls nuclears) sobre traces no declarades de partícules d’urani fetes de forma artificial.

En un segon informe emès el mateix dimecres per l’organisme de l’ONU, els inspectors critiquen que encara no han rebut “explicacions tècnicament creïbles” sobre la presència d’aquestes partícules en tres instal·lacions no declarades com a nuclears.

El director general de l’AIEA, Rafael Grossi, expressa en l’informe la seva “creixent preocupació” per la manca de cooperació de l’Iran en l’esclariment d’aquestes qüestions, que es produeixen en el marc de l’acord de salvaguardes (controls) entre l’organisme i Teheran.

Per tot plegat, l’informe conclou que els inspectors no estan en condicions de confirmar que el programa atòmic de l’Iran sigui exclusivament pacífic.