És un error pensar que el vot a favor del rebuig ha estat de dreta. La campanya de l’opció guanyadora no va estar en mans de partits, sinó d’organitzacions civils d’orígens ben diversos. L’elector conservador va votar pel no, és cert, però també el veí dels barris pobres –on Boric va arrasar en la segona volta de les presidencials del desembre passat– i entre els joves, base electoral del president. El sí va guanyar en només vuit dels 346 municipis de Xile, prova de la dimensió que va tenir la derrota a tot el territori. Va ser especialment dura la caiguda a Santiago, un bastió del vot progressista, on el rebuig va obtenir el 55% dels vots. Al sud de Xile, on és més calent el conflicte amb les comunitats maputxes pel control del territori, l’aprovació va obtenir només el 26% dels vots. La diferència entre una opció i una altra va ser de 3 milions de vots, amb una participació del 85%, conseqüència del vot obligatori.